Vèncer la depressió

Si hi ha algun equivalent al càncer en salut mental, per a mi, sens dubte, seria la depressió. Sovint menystinguda, la depressió és una terrible malaltia que et mata en vida, t’aïlla, et roba el futur i et pren tota la il·lusió per la vida, la família i tot allò que podries sentir o experimentar.

No exagero, de veritat. La depressió deixa anul·lada una persona i condiciona la vida de tot el seu nucli familiar. Sovint, la parella d’una persona deprimida no pot més i acaba deixant la relació, la feina es complica amb errors i baix rendiment, les relacions socials es perden i a poc a poc, de manera molt insidiosa, la persona afectada per una depressió va morint en vida.

Una de cada vint persones pateix depressió. Gairebé tres-cents milions de persones pateixen depressió al món i per cada home podrem trobar dues dones deprimides. Una de cada deu dones embarassades o que acaben de tenir un fill pateix depressió i cada any se suïciden per depressió gairebé un milió de persones al món.

Només una de cada quatre persones deprimides reben tractament, tres de cada deu no s’arriben a curar mai i això en part és per la complicació de la malaltia i en part perquè triguem massa a identificar els símptomes i demanar ajuda.

Hi ha molts psicòlegs treballant de valent per poder ajudar les persones afectades per una depressió, i per això mateix justament s’ha descobert un fet que pot suposar un canvi de paradigma. Evelien Snippe i el seu equip de la Universitat de Groningen han descobert com podem treballar en l’àmbit de la psicoteràpia perquè la millora en el tractament de depressió sigui més ràpida i consolidada.

Fins ara es pensava que era important treballar aspectes relacionats amb el comportament, ja que podien donar canvis ràpids i semblava que era més fàcil. Així doncs, es recomanava a les persones amb depressió que fessin exercici físic, l’adquisició d’hàbits saludables i altres pautes com ara socialitzar i passar més temps a l’aire lliure.

Però Evelien ha descobert que és més important i dona més bon resultat centrar-se en el procés de pensament d’una persona deprimida que no pas fer-li fer accions concretes a nivell més conductual. A veure, si podem fer-ho tot en paral·lel, molt millor, però si hem de triar més val que ens centrem en el treball cognitiu i emocional.

Gestionar millor, per exemple, els pensaments negatius sobre un mateix o el futur així com les preocupacions provocava més benestar i millora en els símptomes que anar al gimnàs o mantenir una higiene mínima diària.

Així doncs, és prioritari treballar els pensaments negatius propis d’una persona deprimida i això ho podem fer de moltes maneres. Per una altra banda, semblaria que aquest tipus de pensaments negatius, repetitius i tristos serien dels primers símptomes a aparèixer en cas de depressió.

Així que ja ho saps, si tens aquest tipus de pensaments fes-ne seguiment i demana ajuda. És com un mal de queixal. Potser no saps si està corcat o no, però ves al dentista per sortir de dubtes, doncs el mateix amb els pensaments negatius i tristos, ves al psicòleg o psiquiatre per sortir de dubtes.