A mà i a poc a poc

Avui he trobat la meva primera ploma estilogràfica. Me la vaig comprar amb molt esforç a l’època d’estudiant universitari. És una ploma japonesa. Els japonesos quan es posen a fer una cosa o la fan bé o no la fan. Deu tenir una mica més de trenta anys i tota una carrera universitària a sobre.

M’encanta escriure a mà. M’encanten les llibretes boniques. Un cop plenes les guardo totes. Algunes són més endreçades que altres, però si les mires et farien pensar que les llibretes de Leonardo da Vinci eren tot un paradigma d’ordre.

Quan escrius a mà el temps passa més lentament i les idees es poden madurar millor. El ritme d’escriptura d’una ploma estilogràfica és reflexiu i calma una ment abarrotada d’idees que tenen ànsia per sortir.

El suau ritme de la mà acaba aquietant la ment tot fent que entri en ressonància compassada amb un fil de tinta que va omplint a poc a poc una pàgina que abans estava en blanc.

S’han fet molts estudis sobre els beneficis d’escriure a mà per al nostre cervell. Escriure a mà és molt millor per aprendre. De fet, un dels motius pels quals vaig deixar de fer classe a la universitat era perquè els meus alumnes es perdien darrere d’unes pantalles que els desconnectaven de la classe.

Escriure a mà potencia l’aprenentatge i involucra extenses àrees cerebrals relacionades amb la memòria, l’aprenentatge, el processament i la creativitat. És molt important que els nostres fills escriguin a mà i la millor manera que ho facin és que ens vegin a nosaltres fer-ho també.

Audrey van der Meer, de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, està estudiant la manera com podem potenciar millor les capacitats del nostre cervell i semblaria que escriure a mà és molt més sa per al cervell i l’estimula molt més que no pas anar picant lletres en un ordinador.

A més de potenciar la memòria i l’aprenentatge hi ha un element que em preocupa molt més. Escriure a mà és molt millor per desenvolupar i potenciar l’atenció. En un món en què l’atenció màxima que som capaços de mantenir es mesura en segons i en què les taxes de problemes d’atenció s’estan incrementant exponencialment, trobem en l’escriure a mà un exercici perfecte per poder mantenir l’atenció, entrenar-la i potenciar-la.

Escriure a mà és un exercici complex que requereix una coordinació molt precisa de la visió, acció motora fina i feedback sensorial, guiat per l’atenció per poder anar col·locant els dits de la manera adient per poder anar formant les lletres i paraules que volem deixar plasmades sobre el paper.

En canvi, picar tecles és molt més repetitiu i no requereix tanta atenció ni concentració i té una variabilitat motora mínima.

Podríem dir que escriure a mà és més exigent per al nostre cervell i el manté més entrenat i més jove. Vindria a ser quelcom així com ara anar caminant o en patinet elèctric. Amb el patinet arribem més de pressa, però caminant arribem més sans. Si voleu un consell, no deixeu d’escriure, i si voleu un altre consell, és crític, per al seu desenvolupament, que els vostres fills escriguin cada dia una estona.