Salut cerebral i dieta

Ara s’ha posat de moda dir que l’intestí és el segon cervell, i ja em sap greu, però no es pot estar més equivocat.

De fet, el nostre bíceps femoral és el nostre segon cervell, o els nostres llavis, o el nostre dit cor o qualsevol part del cos.

M’explico. Les neurones van del cervell a qualsevol punt del nostre organisme i és per això mateix que si es trenca el feix de neurones que passa per la columna vertebral perdem la sensibilitat i la mobilitat de totes aquelles neurones que han quedat afectades.

De fet, tenim neurones molt i molt llargues, que fan més d’un metre de llarg. Així doncs, tot allò que ens permet moure o que ens envia senyals sensitius o que ens permet estar vius té una gran innervació de nervis, altrament coneguts com les autopistes neuronals.

Que tinguem moltes neurones al sistema digestiu no ens indica que sigui el nostre segon cervell, ni de bon tros. He de reconèixer la potència d’aquesta afirmació pel que fa a titulars, així com el poder que té per captar futurs clients per tota mena de professionals de la nutrició que volen anar molt més enllà de la seva competència, però stricto sensu és una asseveració més falsa que Judes.

Ara bé, no podem oblidar que el nostre cos és bioquímica i que necessita determinats nutrients per funcionar de manera òptima. Mireu, aprofitant la devoció que té Andorra pels vehicles, faré una analogia de fàcil comprensió.

El nostre cervell és un motor que necessita un seguit de components per funcionar bé, com ara el líquid refrigerant, l’oli o la benzina. Si la benzina que hi posem és de mala qualitat, el motor del nostre cotxe, per molt bo que sigui, s’acabarà fent malbé. A més a més, el seu rendiment serà pitjor, anirà a sotracs i no li podrem treure el màxim partit.

De la mateixa manera, si no mengem bé el nostre cervell no té els nutrients que necessita per funcionar bé. Però no només això, si no fem el manteniment adequat del motor del nostre cotxe i del nostre cervell cap d’aquestes dues màquines perfectes i complexes podrà funcionar bé.

Un estudi realitzat al Regne Unit per Ruohan Zhang i els seus col·legues ha posat de manifest que som el que mengem o que, com a mínim, si mengem bé tindrem un cervell més sa.

Les persones que mengen bé, de manera equilibrada i variada i d’una manera sana, tenen millor salut mental, millor rendiment cognitiu i fins i tot més substància grisa, que ens permet ser una mica més intel·ligents.

A més a més, com més grans ens fem més diferència hi ha en l’àmbit cerebral entre les persones que han tingut una bona dieta i les que no. Així que ja ho saps, tingues cura del motor del teu cotxe i del que menges, ja que la teva salut física i mental està en joc.