DMG
Gossos i emocions
DURANT AQUESTA TEMPORADA aniré compartint l’aplicació pràctica d’algunes teories psicològiques tant clàssiques com contemporànies. Avui descobrirem un vincle molt especial entre gossos i humans.
Un gos et pot ajudar en l’àmbit cerebral, emocional i educatiu, però requereix una gran responsabilitat
M’encanten els gossos. Bé, qualsevol gos no, però els meus sí. A part dels meus, ja depèn de com hagin estat educats i quin caràcter tinguin. Just l’altre dia, tot fent una passejada per la Ruta del ferro, ens va assaltar un cadell de gos molt gran. Després de posar-se de dues potes sobre un amic i de mullar-me i donar-me un cop, el gos va entendre que no era ben rebut. Pobret gos, el problema no era ell, però això no vol dir que no provoqués unes emocions de rebuig. “Sembla que hagi entès que ens està molestant”, em va dir el meu amic. Sí, i tant. Els gossos, a més de tenir emocions, perceben les emocions humanes.
He tingut molts gossos i cadascun tenia el seu temperament. El primer va ser la Duna, un bòxer esbojarrat molt juganer i actiu. Era un gos noble però mogut. Després va venir l’Idèfix, un Westy testarrut però amb molt bon cor. Més tard vàrem rescatar la Vilu, una barreja de border-collie i caçador que no volia el propietari d’una granja ceretana. Ara ja sabem per què no la volia, és força inestable i passa de ser una gossa encantadora a veure amenaces per tot arreu i a intentar marcar o mossegar el primer que li passi per davant, sigui gos o persona. Ja ens coneixem i ho portem bé.
Al nostre cor sempre hi tindrà un record especial en Jean Luc, un Bover de Berna dolç, amable i absolutament sensible i empàtic. Ara, convivint amb la Vilu tenim en Vito, un Volpino italià que és una mica trasto i molt viu. Encara és un cadell.
M’encanta analitzar com han connectat els diferents gossos que hem tingut amb la família. De fet, fins i tot podria extreure unes línies de personalitat peluda. Hi ha gossos més oberts i de més tancats, uns són més aventurers i altres s’estressen amb qualsevol canvi, també n’hi ha de més empàtics i hàbils a reconèixer les emocions humanes i d’altres més desconnectats de la seva família i entorn.
Ha aparegut un interessant estudi que ens diu que els gossos han millorat la comprensió de les emocions entre ells i en els humans, així com la seva capacitat per compartir el seu estat emocional amb els humans. Sembla que la història conjunta que portem gossos i humans ha modelat les dues espècies. De fet, sempre he cregut que per als nens i per a molts adults era important poder conviure amb un gos durant una etapa de la vida.
Tenir un gos noble i amable educa els fills molt més enllà de l’adquisició de competències tan importants com la responsabilitat o l’adquisició de rutines. Ara sabem que els nens que han crescut amb gossos són més competents a l’hora de reconèixer emocions, més capaços de connectar i amb més recursos per establir relacions de qualitat. Tot i que el circuit neuronal per reconèixer emocions, siguin humanes o peludes, en l’àmbit cerebral és el mateix, sembla que els humans que han tingut gossos el tenen més desenvolupat i entrenat.
Així que ara ja ho saps, si tenies dubtes de si tenir un gos o no, la resposta és que et pot ajudar en l’àmbit cerebral, emocional i educatiu. Ara bé, no oblidis que tenir un gos requereix una gran responsabilitat, que cal educar-lo, no oblidar que vius en comunitat i que no ha de molestar ningú, i que és millor que sigui un gos amb un caràcter adequat a la teva realitat familiar i personal.