DMG
La soledat dels homes
AQUESTA TEMPORADA aniré compartint l’aplicació pràctica de teories psicològiques clàssiques i contemporànies. Avui descobrirem que els homes perden la meitat de la seva xarxa de suport a partir dels 30 anys.
L’aïllament no és gens bo: accelera el deteriorament cognitiu i promou pensaments negatius
Hi ha moltes diferències entre els homes i les dones, és evident. Diferències que no haurien d’esdevenir desigualtats, però el tema de les desigualtats de gènere el deixarem per a un altre article o per als vostres comentaris a peu d’article.
Una d’aquestes diferències és que, quan envellim, els homes perdem més de la meitat de la xarxa de suport emocional, mentre que les dones amplien la seva xarxa de suport.
Una investigació ha mostrat unes dades que fan pensar molt. A partir dels 30 anys, els homes tenen tendència a recloure’s i a no fer noves amistats. El suport emocional és molt important, especialment quan ens fem grans, i això provoca que els homes envellim amb pitjor qualitat de vida que les dones.
Justament fa dies, tot tornant de Madrid amb cotxe, vaig parar a dormir a Alhama de Aragón, un poblet sense gaire més atractiu que un llac d’aigües termals, així com diversos hotels que aprofiten les aigües.
En sortir a fer una passejada vaig veure tot d’avis, amb el bastó, disposats al llarg del passeig del riu. Si fa o no fa tots feien la mateixa pinta: boina, roba fosca, mirada perduda a l’infinit. Uns estaven asseguts i altres drets, però el que em va cridar l’atenció és que estaven sols, que no xerraven entre ells.
En canvi, una mica més enllà, en una granja, em va cridar l’atenció un grup d’àvies que estaven rient i xerrant a un volum força elevat.
Ben segur que podem trobar àvies que prefereixen estar soles i avis que prefereixen fer la partida de dominó amb els amics, però el cert és que els homes tendeixen a aïllar-se més amb l’edat que les dones.
L’aïllament no és gens bo, ja que accelera el deteriorament cognitiu, promou pensaments negatius i causa la pèrdua de benestar emocional. Sí, som animals socials i la (bona) companyia ens dona vida i salut.
A més a més, per si no n’hi hagués prou, les xarxes de suport emocional i social solen ser més àmplies en dones que en homes, de tal manera que la mitjana de persones que donen suport emocional a un home no passa de tres, mentre que la de les dones s’apropa a dotze. Això, abans de perdre’n la meitat! Així que ja podeu fer números.
Finalment, l’equip d’investigadors ha pogut constatar que la pèrdua de la parella en el cas dels homes d’edat avançada provoca una acceleració de l’aïllament en comparació amb les dones que han perdut la parella.
Vaja, semblaria que allò de la masculinitat fràgil existeix, però en un sentit una mica diferent del que creiem. Els avis tenen una situació de més fragilitat que les àvies, amb menys recursos propis, socials i emocionals.
Potser ens hem de replantejar això del sexe dèbil. En tot cas, sigui com sigui, si teniu avis, siguin homes o dones, tingueu-ne cura.