Els imprescindibles
Els imprescindibles de Jesús Muro
President de daktari, l’ONG de cooperació veterinària que va fundar fa una dècada. Nascut a Lleida el 1960, va arribar a Andorra el 1984. És llicenciat en Veterinària, màster i doctor en Medicina Veterinària per la UAB.
Jesús Muro
Un bon llibre, novel·la o bé històric. Em mantinc en el de paper, per la textura i olor, malgrat els esforços de la filla perquè em passi al digital. Aguantaré?
El curri, imprescindible a qualsevol menjar exòtic, al qual soc molt aficionat. Si en una ciutat hi ha un restaurant hindú allà em veureu.
El gorro de cirurgia fet amb tela africana per la meva amiga Elisa. La cirurgia ha estat una part molt important de la meva vida, de fet, els ramaders andorrans diuen que la cara se m’il·lumina si puc fer anar el bisturí.
La guia de mamífers i la d'ocells africans. Encara que darrerament m’he aficionat molt als insectes i animals més humils. Però tenir un elefant o lleó al costat del vehicle no deixa de fer pujar l’adrenalina
El meu gos Ticky, recollit a Tenerife fa 13 anys. Company inseparable. Diuen que molt semblant a mi...
Els amics són el millor. Amb la colla d’Andamos Poco cada any fem un viatge. Ens reunim fa més de 20 anys gent d’Itàlia, Balears, Albacete, Banyoles, Andorra, Lleida. I no fallem.
La muntanya, sense la qual no podria viure, sigui a Andorra, Catalunya o Itàlia.
El passaport sempre a punt per si surt una ocasió de viatjar, una de les meves grans passions. Queda tant món per recórrer.
Aperol o un altre vermut. Una eina de socialització i distensió i que, a més, està boníssima.
Poc aficionat a jocs de cartes, dels quals soc un jugador nefast. Això sí, sempre a punt per a una partida de parxís.