Primeres pedres

Pràcticament una dècada després, An-dor­ra va tornar a l’Europeu C de cúrling d’Estònia el mes d’abril passat. Havien transcorregut nou anys des de l’adéu a la competició al Campionat d’Europa de Füssen (Alemanya). Un comiat amarg, tot i la bona experiència esportiva, per una disciplina que havia arribat al Principat pocs anys abans, però que va quedar tocada per la fallida organització del Mundial júnior del 2004.

“El club –l’Acura– el vam fundar el 2001 i vam començar a competir dos anys després a l’Europeu de Grindelwald, a Suïssa. Tot va sorgir d’una aposta entre un bon amic, en Joan Masjoan, i l’amistat que manteníem amb un matrimoni anglès resident al país, els Ferguson-Smith, que el practicaven a Suïssa, on també hi passaven part de l’any”, explica Josep Duró, expresident de l’Associació de Cúrling d’Andorra. Andrew Ferguson-Smith va arribar fins i tot a ser president de l’European Curling Federation des de l’any 2008 fins al 2011.

Els primers passos, però, no van ser senzills per la manca d’instal·lacions. No n’hi havia d’específiques al Principat. Tot i els esforços per adequar el Palau de Gel de Canillo, l’equip va haver de traslladar-se a Green Acres, Escòcia, per preparar el debut internacional. Després de Suïssa vindrien Courmayeur, a Itàlia, l’any següent, Sofia i l’adéu definitiu a l’alemanya Füssen.

El moment més baix del cúrling a Andorra arribaria el 2003 amb la renúncia a l’organització del Mundial júnior concedit l’any abans per manca de pressupost. Llavors, Pere Cervós, aleshores ministre d’Esports, va admetre “precipitació” a l’hora d’acceptar l’organització de l’esdeveniment, emmarcada dins del pla del Govern per atreure competicions d’hivern de primer nivell i afavorir les aspiracions olímpiques de l’època (Andorra la Vella va ser candidata als Jocs del 2010 que va organitzar Vancouver, al Canadà).

“Recordo quan ens van concedir el Mundial com el millor moment de tots aquells anys. Però després no vam tenir el suport institucional que necessitàvem. Nosaltres hauríem pogut trobar el finançament per una altra banda, però el Govern del moment va decidir que no es feia i aquí es va començar a acabar tot”, recorda Duró.

El fallit Mundial júnior contrasta amb l’èxit de l’organització, ja amb Carles Font al ministeri, de l’Europeu mixt del 2005, el primer d’una modalitat que recentment s’ha establert com a Mundial. El torneig va reunir 123 jugadors de 23 països i Andorra hi va participar amb un equip format per Dama Hernández, Sara Pintat, Arnau Fríguls, Enric Moral i Cyrille Ferrandis.

Duró recorda que “va portar molta feina poder-lo organitzar. Es va haver d’adequar el Palau a la normativa internacional i fins i tot van venir tècnics d’Escòcia. També vam tenir goteres. És una magnífica instal·lació, però l’ambient condensat ens va portar molts problemes. Vam haver de baixar a corre-cuita a Barcelona i portar uns deshumidificadors. Va ser un petit caos però al final ens en vam sortir molt bé. Quan et trobes amb gent del cúrling encara et parla d’aquell Europeu com el millor campionat en el qual ha estat”.

L’expresident d’Acura no pot amagar la seva satisfacció pel retorn del cúrling a la competició i té clar per on passa el futur d’aquest esport al país per tal de tenir més continuïtat que en aquella primera etapa: “Els propers anys s’hauria d’incloure al programa d’esport escolar. És l’única manera que els nens s’hi enganxin.”