La primera selecció

La idea, diuen, va ser de Francesc Vila, el recordat president de la Federació Andorrana de Futbol, que feia pocs mesos que s’havia constituït. Tirar endavant una primera selecció per donar oportunitats als jugadors aficionats que més destacaven a la lliga. Amb o sense passaport. I van posar el projecte en mans d’Isidre Codina, que entrenava l’Sporting d’Escaldes i després es convertiria en el primer seleccionador oficial. “Crec que hem fet el forat a terra i estem plantant la llavor del futbol”, va anunciar metafòricament Codina el dia de la seva presentació al desembre de l’any 1994, juntament amb Carles Riba (seleccionador de futbol sala) i Tonono, responsable del futbol base.

I així va ser com la primera selecció, anomenada amateur, va posar-se en marxa. Sense gaire recorregut, com es veuria més tard. El 16 de febrer del 1995 es va fer el primer entrenament a la ter­ra d’Aixovall i la primera llista de convocats va incloure 22 jugadors de sis equips de la lliga, amb un mitjana d’edat que rondava els 29 anys. No seria fins l’1 de maig que la selecció debutaria. El rival no tenia gaire pedigrí: el CF Amposta, de primera regional catalana. I no va anar malament.

3-3: la selecció amateur debuta amb una remuntada brillant, titulava la crònica del Diari el dia següent. Els catalans es van avançar 0 a 3 i en la segona part Andor­ra, amb gols de Pepe Cerezo (Cerezo I), Toni Pintat i José Ramon Pascual, ja en el minut 93, va empatar. Abans, l’Amposta havia fallat un penal, amb 2 a 3.

Han passat els anys i les imatges cada vegada es veuen més difuminades, però Pepe Cerezo encara recorda que va marcar “el primer gol de la primera selecció. De cap. No era una selecció oficial. Jo aleshores encara no tenia el passaport, però nosaltres quan ens deien de jugar un partit hi anàvem encantats”. Alipio Ferreira va ser un altre dels protagonistes. “En aquells moments volien muntar una selecció i van començar per la gent de la lliga. Crec que no hi havia cap jugador andorrà. N’hi havia un francès, portuguesos, espanyols... Va ser una experiència bonica”, assenyala.

Curiosament, Cerezo I i Alipio van ser rivals de la selecció amateur en el seu segon partit, que va jugar contra el campió de la lliga nacional de futbol amateur, el Locubsa Santa Coloma. Andrés Rueda, segon entrenador, va dirigir aquell partit a Aixovall. “No sé què va passar, però aquell dia Isidre Codina va marxar cap avall i em va dir que portés jo l’equip”, comenta Rueda. Andorra va guanyar el Santa Coloma per 4 a 3, fent inútil el hat-trick –ja s’havia popularitzat aleshores aquest anglicisme?– de Cerezo I, que va coincidir al camp amb el seu germà, Toni (Cerezo II). En aquell segon partit Albert Carnicé, president ara de la UE Sant Julià, va jugar amb la selecció amateur. Només ell de tots els seleccionats estaria en el primer partit internacional oficial, el 13 de novembre del 1996 contra Estònia (1-6), a l’Estadi Comunal. “Vaig jugar dos minuts només. A la meva edat prendre part en un partit com aquell va ser una experiència increïble”, apunta l’aleshores jugador del CE Principat Inter Trade.

Un any abans del debut històric de la selecció nacional, l’amateur encara va jugar un darrer partit, contra el Veterans de Godella valencià. Va ser a Aixovall i en presència, segons les incidències de la fitxa de la crònica del Diari, de cap espectador local i alguns visitants. Fort vent i molt fred. El resultat va ser de 0 a 1, amb gol desafortunat (el vent va ajudar el rival) i després de fallar fins a disset bones ocasions de gol. Eren altres temps. I un altre futbol.