L'hora dels millennials
Amb l'empenta dels 19 anys
El jove Nil Ubach posa en marxa un projecte empresarial basat a Internet
Qui ho diu que amb menys de 20 anys no es pot tenir l’empenta suficient per posar en marxa una empresa? Els estudis han de ser sempre condició sine qua non per engegar un projecte de negoci? El cas de Nil Ubach demostra que no. 19 anys, escaldenc i decidit, va decidir deixar de banda la formació reglada per desenvolupar el que per a ell ha acabat sent una fusió entre feina i oci: Nil Plan, un pla d’entrenament online adreçat a tots aquells que vulguin aconseguir la figura desitjada sense patir massa en l’intent. “Com m’encanta el món del fitness i dur un estil de vida saludable vaig apostar per crear l’empresa. Vaig buscar un entrenador i una dietista i ho fem tot per Internet”, s’explica. Amb una inversió inicial de prop de 6.000 euros –una part són estalvis del Nil i una altra, un cop de mà de la mare– va arrencar fa ben pocs mesos i, assegura, ja ha començat a rebre resposta del públic. “Sobretot de noies d’Andorra i Espanya, que ens contacten per assessorar-se”, diu. Les xarxes socials han estat el seu camp de batalla. Es mou exclusivament al món virtual perquè, diu, és aquí on està el seu públic potencial.
És fàcil per a un emprenedor jove començar de zero? El Nil és sincer i admet que no gaire perquè les ajudes públiques escassegen. “I crec que això ha de canviar, perquè quan comences s’han de pagar molts tràmits i si ets jove i no tens recursos ja te’n pots oblidar. Vas sumant i al final tot costa molts calés”, valora.
I què n’ha après, de l’experiència d’arrencar un negoci tan aviat? “Moltíssim. A fer paperassa, a anar coneixent gent... madures”, confessa. En aquest procés de fer-se gran també ha après una lliçó que li han fet veure els adults: “primer només pensava a anar a fer diners, però no ho has de fer; t’has de focalitzar en el projecte i la resta ja vindrà, si no, no funcionarà”.
Quan li demanem si es veu reprenent els estudis respon que qui sap si més endavant es decideix. No tanca la porta a res i no resta rellevància a la formació. “Molta gent em diu ‘sense estudis què faràs? Sé que són importants, però ara mateix estic aprenent molt... estic a l’escola de la vida!”, raona. I en aquesta voràgine motivadora en què es troba, ja planeja ampliar el sector d’activitat empresarial i “fer altres coses”. Com quines? “Estic pensant a obrir un restaurant”, anuncia. Aquest, si arriba, no serà virtual.