De l'aula al quiròfan

L’estada a la universitat ve acompanyada sempre de molts dubtes en el futur laboral. A mesura que es van aprenent els conceptes de la carrera, van sorgint idees de cap a on es vol anar en acabar. En el cas de Canolich Vaamonde, odontologa de 32 anys, aquests plans de futur es van anar esclarint més aviat.

Va començar a cursar odontologia a la Universitat de Barcelona i mentre estudiava ja va passar a formar part d’una de les millors clíniques dentals d’Espanya de l’especialitat de periodòncia i implants. “Vaig tenir sort”, reconeix Vaamonde, que puntualitza que la feina de la clínica requeria “moltes hores que no podia dedicar a l’estudi”. Això va comportar deixar algunes assignatures per a més endavant. “Parlant amb alguns professors em deien que era una molt bona oportunitat i que millor que deixés part de les assignatures per a més endavant encara que trigués més a acabar perquè després ho tindria millor per a la sortida”, explica. Tot i les dures hores de compaginar estudi i feina, “l’esforç va tenir la seva recompensa”.

Mentre seguia treballant també va estudiar el màster i es va treure el títol europeu en periodòncia i implants. En aquesta època ja va poder entrar a quiròfan per començar a operar. La primera vegada, com en tot, no va ser fàcil, però ho va ser més de l’habitual: “Va ser més senzill perquè la primera operació va ser tutoritzada. En cada moment hi havia algú que em deia si ho estava fent bé o malament”. Ara, amb més de dos anys entrant constantment a quiròfan, la mecànica està agafada. “De la primera cirurgia a l’última s’ha notat el temps. Jo estic més tranquil·la, tot i que sempre et poses una mica nerviosa”, indica Vaamonde, que recorda que “és una gran responsabilitat”.

A banda de ser constantment a quiròfan mirant de solucionar les dents dels pacients, l’odontòloga també dóna classes a alumnes de grau. “És important donar el que reps. M’agrada i dels alumnes també aprens”, exposa. El seu camí ha passat de l’aula a quiròfan i a l’aula de nou, aquesta vegada com a professora. Un recorregut, però, que per ara no passa per Andorra perquè aquesta especialitat no té cabuda al país ja que la CASS no cobreix el tractament sencer i hi ha menys possibles pacients. Malgrat tot, “tornar a casa sempre és una opció”. De moment, però, Barcelona i el quiròfan són els llocs que la reclamen.