Ànima, cap i cor d'artista

Que l’Emma Regada acabaria sent artista no va ser cap sorpresa. Amb sis anys ja tenia la necessitat de plasmar els sentiments al paper, en forma de dibuixos i poesia, i quan va ser l’hora d’anar a la universitat va traçar el camí recte cap a la facultat de belles arts a Barcelona. “Per mi, la creació és una forma de vida”, afirma amb una seguretat impròpia dels seus 23 anys. Crea prenent com a base el ferro, la fusta i la pedra, tres elements que parlen del vincle que té amb l’Andorra que l’ha vista néixer, per generar escultures, i fins i tot ja prepara una exposició per al febrer a la capital catalana.

Aquest és el vessant més físic de la seva faceta artística, però també n’hi ha un altre de més corporal que empra per expressar-se i explorar els camins més instrospectius de l’art: les performances, que són expressions sense dramatúrgia basades essencialment en la improvisació, que ella fa sobretot al carrer i amb gent desconeguda. Els ho posem en un exemple pràctic perquè ho entenguem els profans en la matèria: l’Emma va crear De sol a sol, durant la qual, asseguda en un banc sola durant hores al passeig Gaudí, va analitzar les sensacions que allò li va despertar, les converses que van aflorar de manera espontània amb els vianants i el mimetisme que va generar amb la ciutat. “Amb l’escultura creo peces i, en canvi, amb les performances el cos és l’eina i em creo a mi mateixa, treballo la generació de vincles amb l’espai en què estic”, explica.

Però en la trajectòria incipient de l’Emma no tan sols pesa la creació; també hi ha una important necessitat d’educar en l’art els més petits i per això va cursar un màster especialitzat en acabar la carrera (és una de les becades de la Fundació Crèdit Andorrà). “M’encanten els nens i ensenyar, però aquests estudis em van fer veure que l’escola no és el meu lloc, perquè el sistema busca resultats i jo el que vull és gaudir i fer gaudir del procés, de les emocions”, valora. Per això, en un futur a curt (o llarg, qui ho sap) termini li encantaria poder obrir la seva acadèmia per tractar amb els infants aquest aprenentatge de plasmació de les emocions. Si el projecte ha de veure la llum al Principat o a fora ja és tota una incògnita per ara, tot i que l’opció andorrana la veu molt atractiva. “Perquè la muntanya és una font molt rica per poder explotar”, valora aquesta artista integral.