Ment oberta i llibreta a punt

Les festes de Nadal l'han tornada a casa, però només uns quants dies. Tot i que Canillo és el seu “camp base”, no és gens fàcil de trobar-la a la parròquia. Els últims anys (ara en té 24) els ha passat a fora, ja sigui per estudis o per materialitzar la seva passió: viatjar. Ara mateix la destinació per a un any sencer és Londres, on estudia un postgrau a la City, University of London. Amb una beca de Crèdit Andorrà ha iniciat una formació en periodisme internacional perquè pensa que això la podrà omplir. Ve de fer la carrera de direcció d’empreses a Lilla (França), uns estudis que veu bàsics i molt útils, però que volia encaminar cap a un camp que la fes sentir més “útil per la humanitat”. “He treballat en l’àmbit de l’organització dels esdeveniments i m’agrada molt perquè és molt dinàmic, però quan arribava a casa no sentia que havia avançat”, explica. De l’experiència a la city, on hi viu des del setembre, n’està contenta. “És un màster molt pràctic i ara sobretot faig ràdio i televisió”, detalla. “A més, a Londres pots anar pel carrer amb un barret del tot original i ningú et dirà res. Aquí a Andorra costa més”, assegura.

La Raquel té un esperit viatger i durant els darrers temps ha trepitjat Tailàndia, Laos, Vietnam, Corea del Sud, Japó i un bon grapat de ciutats europees. Ho ha fet sola, perquè, al seu parer, és la manera de conèixer gent i descobrir els llocs. Per això creu que el Japó ha estat un dels indrets més interessants. “Durant el mes que hi vaig ser vaig aprendre molt. No és el país més bonic on he estat, però he après qui era jo”, diu. “Vaig estar molt sola i és per això que va ser important”, afegeix. Moltes de les seves experiències les ha explicat al seu blog de viatges (walkthinklearn.wordpress.com). Segurament aquí, en un futur, també hi descriurà un nou viatge per l’Amèrica del sud. És la propera destinació que té entre cella i cella.

I el futur? Es veu fent de periodista, tot i que encara no sap per on començarà. “Com més conec l’ofici, més ganes de provar-ho tot tinc”, diu. És clar que si National Geographic li fes una oferta, estaria disposada a renunciar a tota la resta. “Aquí és on vol anar tot­hom, ja ho sé!”, bromeja. Reconeix que el periodisme de viatges la tempta molt, però tampoc descarta tornar a Andorra d’aquí a uns quants anys. “Penso que hi ha molta feina per fer”, opina.