Emprenedoria a la genètica

Tenia 29 anys i feina en una empresa de consultoria econòmica, però era un bitxo rar entre els seus. Pares, padrins, amics propers i parella eren autònoms, una genètica que també li bullia dins i que va canalitzar obrint el seu propi despatx d’assessoria (comptable, fiscal i empresarial). Erica Armengol fa tres anys que capitaneja aquest projecte, Sigma Economistes. De sempre que tenia clar que treballaria per a si mateixa i s’hi va llançar quan en l’àmbit personal les circumstàncies l’afavorien i en l’àmbit professional era un bon moment. “T’hi has d’atrevir. Sempre hi haurà una cosa o altra que t’ho dificultarà”, planteja. Admet, això sí, que posar-s’hi fa certa por. “No deixa de ser una decisió amb un punt d’inconsciència, perquè no controles tot el que passarà”, diu. I assegura que no és pas fàcil. “Quan ets emprenedor convius amb les responsabilitats de la feina de dilluns a diumenge”, explica. I lamenta que si bé li encanta viatjar, des que fa rutllar l’empresa no ho ha pogut fer gaire. “Tinc flexibilitat, sí, la flexibilitat de treballar constantment”, ironitza. A més, des de fa vuit mesos és mare, o sigui que té el repte afegit de conciliar, “un plus de dificultat”. En aquest punt agraeix haver compartit la baixa de maternitat amb el pare. “Jo vaig fer vuit setmanes de baixa i ell també”, detalla. “Tot el que siguin mesures de paritat i d’igualtat de gènere em semblen bé”, subratlla.

Perquè, ser jove i dona posa les coses més difícils? Ella s’ho mira pel costat positiu i assegura que l’energia de la joventut és tot un avantatge. Ara, també la fa picar més pedra que d’altres: “De vegades no et prenen tan seriosament.” “I ser dona no facilita les coses”, afegeix. Lamenta que “en alguns entorns ser home i tenir una determinada edat et fa partir d’un grau més alt de credibilitat”. No obstant això, explica que realment no es troba amb grans problemes per aquest tema.

En aquest món d’emprenedors no està pas sola. L’Erica és tan activa com pot a la CEA de Joves i Emprenedors, un lloc on els de la seva espècie poden compartir neguits. Quins? Explica que cadascú té els seus, com ara la burocràcia o les càrregues socials que tenen els empresaris quan han de contractar personal.

Un món difícil, sí, però que viu amb passió, empenta i optimisme. “Ara es tracta d’anar creixent”, afirma. “Això sí, sempre d’una manera controlada”, puntualitza.