Emprenedora neorural

Va canviar Barcelona per una petita aldea gallega d’uns 50 habitants, Às Chas, i la feina a un restaurant per la que realitza ara al seu taller de disseny i creació de roba. Fa tres anys que la laurediana Rosa Bulbena i el seu company, Òscar Fernández, van decidir abandonar una vida a la ciutat que no els omplia per una altra de més tranquil·la. El motiu, o excusa, es diu Xestas, el nom que reben en gallec les ginestes, i amb el qual van batejar el seu negoci. “És un nom molt d’aquí”, afirma Bulbena, de mare gallega.

Els canvis de residència no sempre són fàcils. I posar un negoci, encara menys. “La inversió inicial és el més difícil”, assegura la Rosa. Ella i l’Òscar, però, reconeixen que han comptat amb un gran avantatge: no paguen lloguer, perquè viuen i treballen en una casa familiar. A la planta de dalt és on dissenyen i confeccionen les samarretes, vestits i dessuadores. “Fem els dissenys entre els dos, després jo els digitalitzo i finalment l’Òscar es dedica a la part d’estampació”, explica la jove emprenedora. A més, compten amb l’ajuda d’una modista amb 23 anys d’experiència. Tot un món, el de la creació de moda, que si bé per a la Rosa, que va estudiar Belles Arts i Interiorisme, no era tan nou, per a l’Òscar va representar un repte total. Tres anys més tard, pot presumir d’haver-lo superat amb èxit.

A Xestas tenen una col·lecció pròpia, on “fusionem la natura, on estem, amb l’urbs, d’on venim”, però també fan roba personalitzada. Ara, per exemple, estan treballant en un encàrrec que els ha fet una mare que vol anar vestida combinada amb els seus dos fills. També han realitzat altres feines per a empreses, a qui els han dissenyat el logotip. De moment el negoci funciona per Internet, i compten amb clients de la zona. Properament, però, tenen previst expandir-se, comercialitzant el seu gènere a botigues. La Rosa és conscient del sacrifici i esforç que comporta tirar endavant un projecte. “Has de tenir autodisciplina i organitzar-te molt bé”, afirma. A canvi, treballar per un mateix els ofereix flexibilitat d’horaris i llibertat. I per això ella i l’Òscar estan encantats.

A Galícia s’hi troben molt bé, però no descarten tornar algun dia a Andorra. I és que, “trobem a faltar la nostra terra, tenim el que aquí se’n diu morriña”.