Amb veneçuela al cor

Hi ha persones que es prenen la vida amb optimisme i que veuen en la dificultat una oportunitat. És el cas de la Marianella, estudiant d’Administració i Finances a la Universitat d’Andor­ra. Acabada l’educació secundària, va haver de decidir si volia quedar-se a fer la carrera a la seva estimada Veneçuela natal o si optava per construir-se un futur en un altre lloc, amb més bones perspectives. La situació del país va ser determinant. “Vaig haver de triar entre la família i el futur, i vaig optar pel segon”, explica. “Ara mateix Veneçuela em fa por. Res no funciona. El govern dels últims anys ha fet una molt mala gestió del país”, lamenta.

I per què Andorra? La mare havia vingut a viure al Principat uns mesos abans i per això aquest va ser el destí escollit. “Va ser un canvi dràstic”, exclama. “Vinc d’un país on sempre fa calor i fins i tot la gent és molt diferent. Aquí les temperatures són baixes i el caràcter és més tancat, però, per sort, a mi m’agrada el fred i la tranquil·litat”, exposa. Així, ara, als vint anys i completat el primer semestre a l’UdA, es declara “feliç” d’haver fet el pas.

A Veneçuela hi va deixar el pare i dues germanes que, efectivament, troba molt a faltar. També hi va deixar els paisatges corprenedors que envolten Puerto Ordaz, la seva ciutat, a l’est del país. Li agradaria tenir més a prop els rius, les cascades i els salts d’aigua de la zona, on és típic fer-hi excursions en canoa. Per sort, d’Andorra estant pot transportar-se a l’altra banda de l’Atlàntic a través de la cuina. Fer les arepas, un pa veneçolà fet de farina de blat de moro, l’ajuda a recordar el seu país. També ho fa l’arròs amb pollastre veneçolà, un plat que defineix com “una paella adaptada a Veneçuela”.

El seu pare, xef d’un restaurant a la ciutat d’origen, li va ben ensenyar com fer els plats del país. Tot això la Marianella ho explica en un català perfecte. Els cursos de llengua de Govern la van ajudar a començar i els mesos que fa que estudia a l’UdA l’han ajudat a acabar de dominar l’idioma. Tot plegat, amb una bona dosi de voluntat. “La llengua és important per integrar-se”, opina.

I el futur? No sap què li depara. Fet i fet, és ben jove. Ara, Andorra li encanta i no descarta quedar-s’hi. No canviaria res, però, això sí, si es queda per aquí, continuarà feliç però sempre amb Veneçuela al cor (i a la bossa, en forma de bandereta).