Els dos vessants de la música

Com aquell qui diu, des que té memòria es recorda d’ell mateix sempre amb la música de companya de viatge. I és que la relació de Guillem Tudó, escaldenc de 24 anys i músic professional, amb les melodies i els sons va començar ben aviat. “Als 4 anys els pares em van apuntar a una guarderia musical i allò em va agradar... i potser que allà devia començar tot!”, riu. Qui sap si va ser llavors quan el cuquet que duia dins se li va despertar, però sigui com sigui el cert és que ja no ha parat des de llavors. El saxo, ara, és quasi una extensió més d’ell.

Malgrat que va cursar el batxillerat científic per previsió –“per poder-me redirigir a un altre vessant si fes falta”, concreta– el cert és que tenia clar des de ben jove que la carrera universitària seria la de Musicologia. La Universitat Paul-Valéry de Montpeller va ser l’escollida –més endavant va cursar un màster d’ensenyament musical, amb l’ajuda d’una beca de la Fundació Crèdit Andorra–, i ho va combinar amb els estudis de saxo i solfeig al conservatori. Hores i més hores d’estudi en van ser el resultat. “Els meus dies eren molt complets. Tot plegat demana molta regularitat, perquè si vols millorar no pots passar un dia sense estudiar”, explica mentre ho compara gràficament amb anar a córrer. “Un dia sense practicar es nota.”

I amb els estudis sota el braç, les oportunitats laborals li han sorgit a Andorra. Segueix fent doblet, ara com a professor de música a l’escola andorrana d’Ordino als matins i a l’Institut de Música de la capital als vespres. “He de fer un Tetris amb l’horari per quadrar-ho tot!”, explica. I el vessant de concertista? També el cuida i sempre que sorgeixen oportunitats, no hi diu que no, ja sigui com a membre de la Jove Orquestra de Cambra d’Andorra (Jonca) o amb projectes il·lusionants com el de participar al BT River of Music, a la prèvia dels Jocs Olímpics de Londres 2012, on hi havia un saxofonista representant de cada país i ell va ser-hi en nom d’Andorra. Què sent quan toca? “És un món paral·lel, m’evadeixo de tot. I això només ho aconsegueixo amb la música”, descriu mentre li canvia la cara. I això mateix espera transmetre als alumnes, perquè vibrin d’aquest art. “Encara que és difícil perquè a moltes escoles es veu com una matèria que no serveix per res, però aporta moltes coses en el sentit humà, artístic, de concentració i creatiu”, remarca. Que la música no deixi de sonar, doncs.