Ritme efervescent

"Si estic a l’autobús i no porto els auriculars ho veig tot gris i apagat. Si me’ls poso, és despertar i que la perspectiva de vida canviï totalment.” Així de clar explica aquest jove de 19 anys la passió per la música. És en Miquel Rossell –quan es posa darrere la taula de mescles per fer de discjòquei adopta el nom de Mikel Rosel– i té clar que això és el que li agrada i, amb l’efervescència de la joventut i un caràcter explosiu, va a totes per fer del so la seva vida –i feina–.

Ara mateix treballa a pistes. Cada dia amenitza les terrasses amb les seves sessions de música electrònica. Per ell, la combinació perfecta: muntanya i ritme. A més d’això, no para de moure’s per allà on pot. És autodidacte i ja ha posat la banda sonora a la majoria de sales de festa del país i també se l’ha pogut sentir per alguns locals de Barcelona. Fins i tot té alguns bolos lligats els propers mesos d’estiu, també a la capital catalana. Tot això, sumat a les sessions que farà a alguns casaments i altres esdeveniments socials. Ni més ni menys, va donant forma als seus projectes.

On li agradaria ser d’aquí a pocs anys? Un dels seus somnis seria punxar a Florida 135 (a Fraga) i a Fabrik (a Madrid), dues de les sales properes que considera que tenen més prestigi. Quan s’ho imagina se li posa la pell de gallina. En aquests llocs ell hi ha anat a veure els seus ídols, artistes internacionals de renom. Per al futur, també el convenceria treballar a Eivissa, la meca dels amants de la festa.

D’on li ve tot això? Baixar a Barcelona per anar a estudiar li va canviar la perspectiva del món. Va conèixer gent nova i noves maneres d’entendre la nit, la festa. “A banda de la temporada d’esquí, a Andorra és difícil trobar gent que pagui per veure grans artistes”, exemplifica. Ell mateix admet que s’ha gastat força diners per poder tenir els seus ídols del tecno o el house en directe i de ben a prop per fixar-se en els seus moviments.

En Miki vol trencar un altre mite: assegura que la nit i la festa no han d’anar necessàriament lligades a l’alcohol i la droga. “És clar que m’he muntat les meves festes, però jo em presento a punxar amb l’ampolla d’aigua”, explica.

I què fa quan no punxa? Potser ho fa amb els auriculars a l’orella, però té cura dels seus dos gossos, el Kurt i l’Arthur. “No puc estar sol”, confessa. Amb ells hi posa tant d’afecte com amb la música.