Les diferents cares de la creació

El dia a dia de David Haro, massanenc de 23 anys que confessa sentir un “amor incondicional cap a Canillo” –“perquè allà hi ha AINA i mossèn Ramon per mi és referent”, s’explica–, es mou en l’àmbit de la creació. Però la creació entesa des de diversos vessants. Tant el tècnic com el creatiu, l’inspirador. Aquesta barreja, de fet, l’ha portat fins a la part acadèmica i en tres mesos finalitzarà a Barcelona la doble titulació de disseny de producte i enginyeria en desenvolupament de producte. “La segona carrera és tècnica i és per poder produir tant en l’àmbit industrial com en l’artesanal. Saber quins materials necessites, quant temps, quins processos...”, detalla Haro.

Tot plegat perquè, amb els anys i, sobretot, reflexionant en profunditat sobre tot allò relacionat amb la creació, ha comprès que aquesta “té moltes cares, molts punts de vista... l’artístic i l’industrial, més entès com a empresa”, i s’ha llençat a experimentar-hi. D’aquí, i amb un inici que ell defineix com a “molt naïf”, va néixer fa tres anys un projecte batejat com Col·lec i que ja ha començat a prendre forma com a empresa. De què es tracta? “Inicialment volíem crear un col·lectiu amb diferents estudiants de diverses universitats i vam començar sent un grup de disset persones interessades per la creació des de diferents punts de vista”, comenta. Des de joves formats en enginyeria fins a altres titulats en màrqueting, comunicació, disseny o grafisme. Ara la iniciativa, amb una desena de membres, ja ha sortit de l’àmbit acadèmic per fer el salt cap a una empresa que crea “nous canals de comunicació, posant l’usuari al centre perquè visqui l’experiència”. Això és, posat en un exemple pràctic, instal·lacions interactives que fan reflexionar el visitant. “Ara, per exemple, n’estem creant una que serveix per explicar el neuromàrqueting i l’usuari veu com funciona el cervell quan rep diferents estímuls. Es posa una diadema que detecta l’activitat neuronal i veu en temps real com reacciona davant d’un color, una olor i una imatge”, especifica.

I centrat en tot aquest procés, el David planeja obrir horitzons i, si tot va bé, deixar Barcelona –hi viu des de fa sis anys– per més endavant passar una temporada o a Berlín o a Mèxic, dues destinacions on es viu la cultura d’una manera intensa. El temps dirà on acaba recalant.