L'hora dels millennials
Un 'hobby' convertit en feina
Des de fa dos anys, l’escut que representa Otger Canals és el tricolor blau, groc i vermell de la UE Engordany, on fa de tècnic del primer equip
És de Sant Feliu de Guíxols, Girona, però el futbol l’ha portat a vestir els colors d’equips com l’Europa, el Llicà de Munt, el Barberà, les Franqueses i un llarg etcètera. Ara, des de fa dos anys, l’escut que representa és el tricolor blau, groc i vermell de la UE Engordany, on fa de tècnic del primer equip.
Canals juga al futbol des que era petit. Explica que es va calçar les primeres botes “una mica de casualitat, per iniciativa d’un amic”, que el va animar a entrar a l’Aro perquè necessitaven jugadors a l’equip. Després passaria a l’escola de Sant Feliu i als 15 anys ingressaria al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on combinaria la pràctica del futbol amb els estudis. El futbol era el seu hobby i per això va continuar practicant-lo també quan estudiava el grau superior d’activitats esportives i la llicenciatura de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. “Durant anys la meva rutina va ser anar a la universitat al matí i a la tarda entrenar nens i jugar”. “És el que un ha de fer quan vol obrir-se camí en un món”, sentencia aquest jove de 30 anys.
Lamentablement, el seu món com a jugador es va acabar fa deu anys, després que patís una lesió al menisc per segon cop. “Va ser un moment dur”, assegura, que el va obligar a centrar-se en la faceta d’entrenador. Al CF Mollet va estar set anys de coordinador i allà va ser quan va rebre la trucada d’Andorra. “Va ser superil·lusionant, en tenia moltes ganes”, diu.
Canals és conscient que “el meu hobby s’ha convertit en la meva feina, m’ho recordo cada dia”. Es defineix com a “treballador i cap quadrat”, i la seva filosofia a la banqueta és molt clara: “Has de saber a què vols jugar, treballar per provocar les situacions i no esperar els errors del rival.” Ara que ja fa dos anys que entrena al Principat en fa balanç. Assegura sentir-se satisfet, però denúncia “una manca de professionalització” general que ha fet que es desil·lusioni. “Tenim moltes possibilitats econòmiques però no s’està invertint per millorar el futbol del país i tenir una lliga més competitiva”, afirma.
El santfeliuenc marxa de la UE Engordany a final de temporada per anar a fer de coordinador de futbol onze a l’Esport Club Granollers. Més endavant li ronda pel cap la idea de creuar l’Atlàntic i de seguir formant-se. El seu ideal de futur? No en té cap dubte: ser professor d’educació física i alhora continuar entrenant.