L'hora dels millennials
'Snow' i disseny a parts iguals
Marcel Llovera té 19 anys i està estudiant disseny al Centre Universitari de Disseny i Art (EINA) de Barcelona. A la vida té dues passions: l’snowboard i l’art
Té 19 anys i està estudiant disseny al Centre Universitari de Disseny i Art (EINA) de Barcelona. A la vida té dues passions: l’snowboard i l’art. “Tinc com dues parts i les dues les necessito”, assegura. “L’snow és el que em permet treure l’eufòria i l’art, en canvi, és més per reflexionar, pensar”, manifesta.
L’afició per l’art diu que “l’he tingut sempre”. Amb un pare arqueòleg, una mare metge però aficionada a l’art i una àvia pintora, “sempre ho he mamat”. Però aclareix que no tant en l’aspecte tècnic, sinó en la part més expressiva. I quan va ser el moment d’escollir carrera “tenia el dilema de si fer belles arts o disseny”. Confessa que “el que m’agrada realment és dibuixar, però el disseny també em tirava perquè s’emmotlla més a la societat, té una sortida laboral més clara. Les belles arts és més un tema d’expressió personal”. És més, des del seu punt de vista, la carrera de belles arts també hauria d’actualitzar-se. “Caldria replantejar l’aprenentatge i quines aplicacions li dones”. Des de petit que dibuixava a totes hores i la seva inquietud és “arribar a representar quelcom que no existeix, fer alguna cosa que mai s’ha fet”.
La inspiració la treu “del dia a dia, de les preocupacions i maldecaps”, i garanteix que l’art i l’snow van molt lligats. “L’snowboard o l’skate són moviments amb molt art. Engloben persones sense cap criteri, tothom s’accepta, no hi ha pautes i tothom s’expressa de la manera més lliure i personal”. Per tot plegat en el futur diu que es veu en els dos mons. “El que m’agradaria seria disse-nyar taules d’snow”, confessa. Vol seguir en el “mundillo” del surf de neu –del qual destaca que permet un estil de vida on la gent no necessita diners per viure, “tothom es deixa les coses, és com un món de hippies on se’t valora pel que fas”–, poder estar en una pista i que hi hagi algú que porti una taula dissenyada per ell i que li reconeguin la feina. Considera que per molt bon dissenyador que siguis “has d’estar molt implicat en el que fas”. Si se li pregunta per estils o tècniques, no es queda amb cap en concret. Llapis, bolígrafs, aquarel·les, ho utilitza tot. “Realment l’equilibri està en l’oposició de tècniques. Amb una aquarel·la, per exemple, pots agafar i escampar aigua pel paper, sense tenir en compte la precisió. Aquest contrast és el que jo destacaria”.