L'hora dels millennials
De l'habitació a l'escenari
Miguel Ángel Pereira és enginyer de telecomunicacions i també toca la guitarra i canta. Va guanyar el concurs Talentejant.
Entre tecles d’ordinador i cordes de guitarra. Així transcorre la vida de Miguel Ángel Pereira, un jove escaldenc que combina feina i afició. Durant el dia aquest enginyer de telecomunicacions treballa com a tècnic informàtic, i quan arriba a casa es posa a cantar i a tocar. Ara, després de guanyar la quarta edició del concurs Talentejant en la ‘categoria música i cançó individual’, això últim ho fa amb més confiança.
Pereira, de 24 anys, canta des que era ben petit. Ho diu ell, i ho constaten els graciosos vídeos que guarden els seus pares on interpretava cançons de Laura Pausini. Quan es va fer més gran, als 16 anys, es va comprar la seva primera guitarra “vaig aprendre a tocar-la de forma autodidacta, baixant-me programes i mirant vídeos”, explica. I no va ser fins fa 3 o 4 anys que va començar a gravar-se cantant a l’habitació. “Al principi no ho ensenyava a ningú, però després vaig penjar alguns vídeos a YouTube i a la gent li agradava la meva veu”, comenta.
La idea de presentar-se al Talentejant li va venir al cap quan va veure que un amic seu va guanyar una edició anterior. Va ser aleshores quan va dir “i per què no ho provo jo també?” Una vegada s’havia decidit a participar, però, faltava trobar la cançó amb la qual intentaria defensar la seva destresa musical. “Vaig estar mirant per internet programes de talent i vaig descobrir en Beau Monga”, comenta. Monga, gua-nyador de la versió novazelandesa de X Factor, interpretava el tema Hit the Road, de Ray Charles, amb l’ajuda d’un pedal que anava enregistrant tot el que tocava i reproduint-ho. Sens dubte, un número original que va inspirar l’escaldenc i el va fer guanyar. “No m’ho creia, mai havia participat en cap concurs”, assenyala.
Lluny de la Laura Pausini de la infantesa, ara Pereira es dedica més al pop-rock, on té com a referents Blink 182 i Muse –el seu grup preferit– i tocar l’acústica. Afirma que li agradaria poder dedicar-se cent per cent al que de moment només és el seu hobby, la música, i que un projecte que té “és fer un disc, potser l’any que ve”. Mentrestant, això no arriba, s’haurà de conformar a oferir algun concert de tant en tant. Un dels pròxims serà el proper mes d’agost, quan pugi a l’escenari instal·lat a la plaça Coprínceps de la capital, en el marc del festival Colors de Música.