L'hora dels millennials
Ajudar per sobre de tot
El Carles González ha anat quatre vegades a Bolívia per fer tasques de cooperació amb infants i joves que es troben en cases d’acollida de la mà de l’ONG Cooperand
Ajudar per sobre de tot
El Carles González té 27 anys i ja ha anat quatre vegades a Bolívia per fer tasques de cooperació amb infants i joves que es troben en cases d’acollida de la mà de l’ONG Cooperand. És psicòleg de formació i està acostumat a treballar amb nens, però assegura que sempre havia tingut aquell cuquet de “poder fer alguna cosa pels altres. Volia ajudar i vaig pensar que poder estar amb nens del carrer s’ajustava al meu perfil”. La seva idea sempre ha estat la mateixa, “ajudar els altres sense esperar que ningú t’ajudi després a tu”.
L’experiència és dura. Ho reconeix. Psicològicament afecta. I encara que es fa formació prèvia als voluntaris explicant-los els diversos estats emocionals pels quals es passa, la situació toca. “El xoc cultural hi és. Jo el primer cop vaig passar les primeres setmanes que semblava que tot anava bé. Però vas veient coses, escoltes els nanos, t’expliquen els seus problemes i hi ha un moment que passa alguna cosa que fa que comencis a assimilar tot el que estàs vivint. Llavors t’enfonses”, relata el Carles, encara que “després et tornes a recuperar”.
Ell ha estat en tres cases diferent. “He vist perfils molt diferents: nens a l’espera d’un judici, nens que ja fa cert temps que estan en una llar i altre del carrer que tot just acaben d’entrar en una llar. “Al principi els costa, però de mica en mica t’ho van explicant, els passen moltes coses que no demostren i han tingut experiències molt dures en edats molt joves que aquí són impensables”, remarca.
Els seus viatges com a cooperant l’han ajudat a “trencar prejudicis, entendre millor les persones, ser més empàtic i saber adaptar-me a situacions noves, soc més resolutiu”. Així, assegura que “és important poder estar en contacte amb altres realitats. Tot i així, quan tornes a vegades t’adones que reprens vicis que tenies, però és important recordar que tenim molta sort de ser on som i que tenim el que tenim”.
El Carles assegura que “t’emportes més del que hi deixes i tens la sensació que fas poc”. En alguns casos, també ha pogut mantenir el contacte amb els nois. Tot i els mals moments, la part positiva diu que pesa més. És per això que, “si tot va bé”, l’estiu que ve espera tornar-hi. I tot i que ara per ara no es planteja dedicar-se plenament a la cooperació, sí que mantindrà el voluntariat, sigui a Bolívia o a Andorra.