L'hora dels millennials
Creativitat com a forma de vida
L'Àstrid Janer té 22 anys i un talent innat per l'art
Creativitat com a forma de vida
Té 22 anys i un talent innat per a l’art. Diu que no li ve de família, però des de l’escola tenia clar que el dibuix i la pintura eren el que més li agradava fer. Diu que hi ha un punt a la vida on tots els nens deixen de dibuixar i que ella no ho va fer. Ara està en un moment vital on la inquietud i les ganes de descobrir coses noves l’han portat a buscar la felicitat a través de l’art.
L’Àstrid Janer, encampadana, no es va plantejar formar-se com a artista fins que va acabar batxillerat i va haver-se de decidir. Ho va fer després d’assistir a una conferència d’un professor de la UB. “Ens va explicar que per ser bo en una feina t’ha d’agradar i llavors vaig tenir clar que volia fer belles arts.”
Durant els últims anys s’ha donat a conèixer en públic participant a diversos projectes artístics a Andorra, segons ella, “un país on hi ha moltes propostes i moltes coses a fer”. Va començar presentant-se al projecte La llançadora, d’Encamp. Això la va portar a col·laborar amb el grup de creació La Xarranca i a il·lustrar el llibre-disc Forma, d’Hysteriofunk. Després “ha anat tot rodat, he anat fent coses i participant en propostes d’altres artistes andorrans”, diu. Entre d’altres coses, és guanyadora d’un dels premis Sergi Mas i ha exposat als Jardins d’Art d’Ordino.
Un cop acabada la carrera, que explica que li va servir per “tocar totes les tècniques artístiques”, des de la pintura fins a l’escultura, no s’ha quedat aturada i ha obert la porta a un altre vessant artístic que no havia practicat fins ara, el teatre. Una disciplina nova que li ha aportat una nova visió de l’art i que l’ha atrapat des del principi.
Com moltes persones de la seva edat, no té clar el seu futur. Explica que “el món de l’art genera molta incertesa, però si treballes i t’hi esforces tens moltíssimes oportunitats, perquè hi ha moltes disciplines i moltes branques per explorar”. Diu que no pretén tenir una feina que duri per sempre, la seva voluntat és treballar d’alguna cosa que estigui relacionada amb l’art, però que no sigui únicament de creació, i que li permeti compaginar la seva vida i la seva passió. “No vull que sigui la meva feina directa. Vull tenir la llibertat de decidir què vull fer i quan ho vull fer. Vull poder pensar en el present, fer el que m’agrada fer.”
L’Àstrid afirma que en un futur no gaire llunyà “em veig vivint, treballant i fent projectes a Andorra”, ja que creu que és un país amb molt moviment cultural i amb moltes possibilitats de visualitzar la seva obra