El poder de la imatge

La Naiara Escabias només té 18 anys però des de petita té clar el seu futur. La passió per la fotografia li ve de família. El seu avi era un gran aficionat de la fotografia i posseïa diverses càmeres que de seguida van cridar l’atenció de la Naiara, quan només era una nena. A partir d’aquí va començar a interessar-s’hi i als dotze anys els seus pares li van regalar la seva primera màquina. “Quan vaig tenir la càmera vaig començar a fer fotografies, per provar-ho, amb les meves amigues. Després m’hi vaig anar aficionant i cada cop m’agradava més, i vaig decidir que era el que volia fer”.

La Naiara va estudiar el batxillerat artístic a la Seu i ara està cursant el grau en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, a Barcelona. Aquest any ha guanyat un dels premis del concurs Talentejant, que li va permetre exposar als aparadors de Vivand, amb els àlbums El barri, Essència de la meva terra i Equilibri, tres sèries de fotografies que transporten a la quotidianitat dels entorns que retraten, buscant tocar les emocions i remarcant l’equilibri visual, i que juguen amb el color i el blanc i negre. S’hi va presentar perquè li van proposar des de l’institut i explica que “quan em van dir que havia guanyat un premi em va impactar una mica perquè no m’ho imaginava, era el primer concurs on participava. Després d’això vaig veure que les meves fotos agradaven i vaig continuar participant a diferents concursos”.

La fotografia, però, no és l’única passió artística de la Naiara, que també ha trobat la creativitat en disciplines com el dibuix i la pintura. “M’agrada molt pintar i sobretot fer-ho amb la tècnica del pastel, que és la meva preferida”, explica la Naiara.

El seu objectiu vital és dedicar-se professionalment al món de la imatge i explica que “m’agradaria especialment poder treballar de directora de fotografia en cinema”. Els seus referents en aquest àmbit són sobretot directors i autors americans i per això no descarta haver de marxar lluny del Principat per aconseguir el seu somni. “Veig molt difícil tenir una sortida professional en aquesta disciplina aquí a Andorra, però tampoc em vull tancar portes ni descartar res”, comenta.

De moment, la Naiara té davant seu quatre anys per dedicar-se a estudiar el que més li agrada i a enfortir la seva gran passió, seguint el llegat del seu avi.