Passió per l'automoció

L’andorrà David Pereiro és un enamorat del món de l’automoció. “M’apassiona el tema de disseny de xassís i de les carreres”, assegura. De fet, des de ben petit que apuntava maneres. Els seus pares ja ho advertien. “En comptes del xumet, sempre portava les claus del cotxe del meu pare”, diu Pereiro. Estava clar, doncs, cap a on anirien encaminats els seus estudis. Després de fer la carrera d’enginyeria mecànica a Lleida i estudiar un màster en enginyeria industrial, ara, amb 25 anys, està cursant el Master of Science in Motorsport Engineering a la Universitat Oxford Brookes. La realització d’aquests estudis ha estat possible gràcies a la beca de postgrau que li va concedir la Fundació Crèdit Andorrà que, des de fa molts anys, premia el talent dels joves. Segons Pereiro, la beca ha marcat la diferència i li ha suposat una ajuda brutal, ja que els seus pares no podien assumir totes les despeses. “Em cobreix el cost de la residència i gairebé de la majoria de crèdits que té el màster”, diu. Un màster que hagués intentat fer malgrat tot. “És el que més m’agrada i hauria demanat un crèdit en el cas d’haver estat necessari”, assegura.

L’enginyer reconeix, però, que els inicis a Anglaterra van ser molt durs. Tot i que té un bon nivell d’anglès, assegura que l’idioma “és una barrera brutal”. Durant els seus primers dies va coincidir amb gent que l’advertia de la pressió amb la qual es trobaria. “Em van dir, literalment: no faràs cap cosa més difícil a la teva vida”, comenta. Això sí, amb el pas dels mesos ha aconseguit sentir-se molt més còmode. La part positiva, sobretot, és el nivell d’excel·lència del professorat, ja que molts d’ells han estat treballant de la mà de grans noms de la Fórmula 1, com Michael Schumacher o Bernie Ecclestone. “Són un llibre obert i és genial escolar-los. És una experiència impagable”, explica. Sobre el futur, l’enginyer baralla diversos plans. Entre ells, treballar a Espanya, ja que existeix una indústria molt més potent. Però tampoc descarta el vessant emprenedor. “Quan hagi agafat més experiència tinc pensat tornar a Andorra per crear una start-up”, assenyala. Tot i que reconeix que, sovint, s’ha sentit “estafat” perquè els sous continuen sent massa baixos per a la gent amb estudis, creu que no tot és negatiu: “em conformo que treballaré del que m’apassiona i que no tot el món pot arribar fins aquí”, diu.