Andorra, un país d'oportunitats

Estudiar allò que sempre has somiat i poder fer-ho sense dificultats mai ha estat a l’abast de tothom. És per això que en Jordi González se sent un privilegiat i considera que s’ha topat amb una “doble sort”: haver obtingut una beca i estudiar en un centre com Esade. La fundació Julià Reig és una de les entitats que ajuda als joves amb recursos limitats a complir les seves metes, oferint-lis finançament perquè puguin tenir l’oportunitat de formar-se en el món del negoci i el dret. Ell va ser un dels estudiants que va rebre aquesta beca fa més de 3 anys, a través de la qual va poder accedir al màster d’Esade en Assessoria i Gestió Tributària. “Sense aquesta ajuda hauria estat molt costós trobar algun tipus de finançament”, diu. Quan parla d’Esade també hi dedica molt bones paraules: “és una institució internacionalment coneguda, que té una bona qualitat acadèmica i que compta amb un equip docent excel·lent”, assegura.

El 2015 va tancar una etapa de la seva vida per obrir-ne una altra. Va acabar el màster i, pocs mesos més tard, ja formava part de l’equip d’Assessoria Fiscal de MoraBanc, on havia fet un ‘internship’ l’estiu anterior. Ara, amb 29 anys, encara manté aquest lloc de treball i reconeix que és molt feliç a Andorra. Tot i això, creu que és important fixar-se metes i en les seves perspectives de futur té cabuda qualsevol opció. “Ara per ara, la meva intenció és formar-me aquí perquè fa dos anys que estic treballant i això és poc, però estic obert a noves experiències. Avui dia no és estrany tenir a gent formant-se arreu del món”, diu.

La visió que té d’Andorra és molt positiva, ja que opina que és un dels països on les capacitats dels joves es reconeixen i es premien i ell n’és un exemple. Creu que hi ha hagut una evolució perquè fa uns anys els estudiants únicament marxaven a França o a Espanya: “el talent es valora i, des d’aquí, es dóna molt suport perquè, qui més qui menys, ha tingut oportunitat d’estudiar tant a Andorra com, per exemple, als Estats Units”, comenta. Un talent que, segons ell, conviu en un món molt competitiu, ja que “cada cop és més fàcil que gent de qualsevol lloc accedeixi a una mateixa plaça”. En aquest sentit, és dels qui pensa que “és convenient que el talent es treballi per evitar que s’escapi, però alhora també és bo que es formi a altres llocs i que després acabi tornant”.