Una aposta pel talent

El talent, sovint, s’ha d’anar a buscar a fora, però qui garanteix que hi hagi un retorn? Quants cops aquest talent s’escapa i ja no torna més? “La realitat és que som un país petit i aquí no sempre trobem el que necessitem”, assegura l’andor­rà Àlex Santos. Ell és un dels estudiants que van rebre la beca, ara fa més de tres anys, que la Fundació Crèdit Andorrà ofereix cada any als joves amb pocs recursos que volen estudiar a l’estranger. “La fundació és un dels mecanismes que incentiven que la gent de dins surti a fora, que vegi món, es prepari i obtingui experiència”, apunta Santos, que va tenir l’oportunitat d’estudiar el màster de genètica i genòmica a la Universitat de Barcelona. Uns estudis que li van permetre dur a terme un any de recerca al laboratori i acabar de definir els seus interessos professionals. “Va ser un projecte interessant on vaig experimentar què suposa guanyar-se la vida fent recerca”, assenyala. Precisament per això, Santos, en certa manera, se sent en deute amb l’entitat, ja que té clar que sense la seva ajuda no hauria pogut emprendre aquest camí professional. “Ells van apostar per mi i, en aquest sentit, a llarg termini m’agradaria tornar a Andorra perquè crec que haig de retornar-li alguna cosa a la societat”, diu.

Una vegada finalitzat el màster, la primera experiència laboral no es va fer esperar gaire. Santos va entrar a treballar en una empresa en el sector de la salut com a consultor i, després d’un any, va posar fi a aquesta etapa per començar en el lloc de feina actual, on treballa des del mes de novembre. “Som una start up americana i oferim projectes de serveis de consultoria a empreses de la indústria farmacèutica en l’àmbit europeu, inclús també en el mercat dels Estats Units”, comenta. Una experiència que, segons Santos, està resultant molt enriquidora i que també li està permetent participar en tasques com l’estratègia de l’empresa, feines de direcció o de contractació.

L’analista sanitari preveu qualsevol opció professional i creu que amb 25 anys encara té molt camí per recórrer. De fet, assegura que “la preparació de l’alumnat està creixent cada cop més” i que, per tant, això incrementa la competitivitat i la dificultat per tenir noves oportunitats. Santos pensa que li queden anys de formació i preveu el seu futur en qualsevol país del món. “De moment no vull tancar cap porta”, conclou.