Joves científics i investigadors

Al món de la investigació mai ha presentat gaires facilitats. La manca d’ajuts i de llocs de feina fa anys que suposa un problema per als joves investigadors que decideixen endinsar-se en aquest sector. “Fins que no aconsegueixes una plaça fixa, t’has d’anar movent contínuament, anant de laboratori en laboratori i signant contractes temporals”, lamenta el biòleg Ivan Paz. Doctorat en ecologia, biodiversitat i evolució per la Universitat Paul Sabatier de Tolosa, l’andorrà va tenir el privilegi ara fa un any de rebre l’ajut del Govern per a la mobilitat d’investigadors. Gràcies a aquest incentiu, Paz va poder accedir a la Universitat de Girona, on va realitzar un mes de recerca en el projecte Història demogràfica i evolutiva de la gambúsia (Gambusia Holbrooki), peix invasiu. “En aquest món tan competitiu, aquest ajut m’ha permès, sobretot, no perdre el ritme de feina i seguir lluitant per dur a terme investigacions fins a aconseguir una plaça fixa en alguna universitat o laboratori”, explica el biòleg. De fet, creu que precisament aquesta beca és el que li ha fet llençar-se a l’aventura. Tot i que Paz està molt agraït, reconeix que ha suposat un procés complex i llarg i que, en cap moment va tenir la certesa de poder rebre finalment aquest ajut. “S’ha de dur a terme un dossier amb un projecte d’investigació i entregar una llarga llista de documents”, assenyala. De totes maneres, la valoració de l’andorrà sobre aquest mes de recerca a Girona és clarament positiva, ja que diu “ha sigut un projecte molt intens des de l’aspecte científic i humà”. Paz ha conegut a moltes persones de les quals ha tret un gran aprenentatge i assegura que en un futur tornarà a postular per beneficiar-se d’aquests ajuts.

Actualment, l’andorrà de 31 anys treballa com a enginyer de recerca al laboratori “EcoLab” a Tolouse amb un contracte de mig any. “Quan s’acabi, m’agradaria ser professor titulat d’universitat o seguir buscant places d’investigador”, comenta. Tot i que Paz no situa el seu futur a Andorra, en un futur no descarta centrar les seves investigacions en temàtiques del Principat. “M’agradaria fer coses pel país, col·laborar amb laboratoris andorrans i no perdre mai el vincle amb els meus orígens”, apunta. Ara es troba a Tolosa, però abans vivia a Lió i a Marsella. Sigui com sigui, se sent més a prop de casa. “La meva família viu a Andorra i això, vulguis o no, sempre tira”, conclou.