Entre dues branques

Sense la beca que li va concedir la Fundació Julià Reig ara fa tres anys, el Pablo Gironès no hauria pogut iniciar el doble grau en Direcció d’Empreses i Dret. “Està sent una experiència única, tant per la qualitat dels docents, ja que la majoria són empresaris o advocats, com per l’entorn de la resta d’estudiants, com per les oportunitats que ens ofereixen en l’àmbit laboral”, comenta. De fet, el seu primer contacte amb el món laboral va ser a Andbank, on diu “vol tornar a repetir aquest any”, ja que va treballar durant dos estius consecutius en departaments molt diferenciats: Back Office i departament de Desenvolupament de Negoci.

Mentre l’andorrà cursava batxillerat, la psicòloga del seu institut li va descobrir el que ara està significant tant per a ell: Esade. Després de diverses proves d’accés i entrevistes, va aconseguir que l’acceptessin en aquesta entitat privada i, a més, que li oferissin l’ajut. Aquest és el tercer any que li renoven la beca, i tot i que no s’ha trobat amb gaires dificultats perquè és una persona molt exigent acadèmicament, Gironès assegura que existeix una “pressió afegida”, ja que per poder seguir comptant amb la beca s’han de complir any rere any una sèrie de requisits: “les ajudes econòmiques poden baixar o pujar segons la situació familiar, és imprescindible no suspendre cap assignatura i col·laborar amb el departament d’admissions del centre”, diu. En el seu cas, es dedica a fer xerrades sobre Esade i la Fundació Julià Reig a alumnes de batxillerat de diferents instituts.

Com és habitual, amb només 20 anys s’acostuma a veure el futur molt incert. “Estudiar un doble grau et complica les coses. Encara no sé per quina de les dues branques del grau tirar, si pel vessant empresarial o pel dret”, apunta. Segons Gironès, “estem en un món global, on qualsevol treball t’exigeix viatjar. És per això que penso que és un error rebutjar una oferta atractiva només pel simple fet de voler arrelar-se a un lloc”. En aquest sentit, tot i que l’estudiant creu que Andorra “és un país molt interessant per treballar en el món dels negocis i cada cop més visible a Europa”, té la ment molt oberta i vol evitar tancar-se cap porta. Això sí, sent que, en certa manera, està en deute amb el seu país i té clar que farà el que sigui necessari per agrair-li a la fundació aquesta oportunitat.