La difícil tasca de fer riure

D'ençà que va començar el 2006 a la ràdio del Diari d’Andorra, Ivan Lira ho tenia clar: volia ser humorista. “Al programa feia imitacions de polítics i personatges famosos del país. Ho feia perquè m’agrada l’humor i perquè crec que tinc un do a l’hora de fer veus”, explica el jove.

A partir d’aleshores, va començar a fer espectacles de monòlegs i es va introduir en el món professional a través de concursos a Catalunya. “Em va anar bé, vaig començar a fer vídeos a Andorra i vam crear Quelcom”, comenta Lira. Quelcom és una empresa que ell i un company de professió, Miki Legendario, han creat per donar espai a l’humor a Andorra i per on ja han passat còmics com Goyo Jiménez, David Guapo, Luis Piedrahita o Santi Rodríguez, entre d’altres. “Sempre que hem fet espectacles en què actuo amb còmics d’Espanya s’omple”, remarca l’humorista andorrà.

L’experiència provoca que els continguts de Lira siguin molt diversos. “No puc centrar-me només en una cosa. M’avorreix fer sempre el mateix, i això moltes vegades despista la gent que et segueix per un motiu en concret i després troba altres coses”, analitza. De fet, destaca que la tasca del còmic és complicada. “Si tens la capacitat de fer riure és molt agraït. Tot i això, cal destacar que hi ha molta gent que no li agrada, sobretot quan arribes a molt públic. Sempre tens algú en contra”, comenta. L’èxit es transporta sobretot a les xarxes socials, plataformes indispensables actualment per donar a conèixer els continguts arreu del món. L’Ivan ho sap bé, ja que dedica una especial atenció a Instagram, on el segueixen un milió de persones. “Aprofito aquest boom per difondre els continguts i arribar al màxim públic possible. Ara vaig a Madrid o a Barcelona i em reconeixen, cosa que abans no em passava”, diu.

El futur d’aquesta professió a Andorra el veu complicat, ja que tot i la promoció que fa des de Quelcom, es troba sol en aquest àmbit. “Crec que és un tema de cultura. És molt difícil trobar joves que es vulguin dedicar a això perquè és un país molt petit. A Espanya, per exemple, hi ha 45.000 humoristes. Tant de bo surti algú. L’humor és molt necessari. Vivim en una època d’estrès constant i la gent allò que vol és riure i desconnectar. Per això triomfem tant a les xarxes, perquè allò que busquen es distreure’s”, conclou Ivan Lira.