La vida amb els animals salvatges

Sempre m’han interessat molt els documentals d’animals que feien a la televisió, des de ben petit. És el que volia fer i ho tenia ben clar”, explica Johan Espunyes, un jove veterinari de 29 anys que ha decidit dedicar-se a la fauna salvatge.

És llicenciat en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona, una carrera que no era allò que més l’apassionava, però l’única branca que li permetia accedir al màster universitari en gestió i sanitat de la fauna silvestre, que finalment va realitzar a la Universitat de Múrcia. Actualment, la seva passió l’ha dut a fer el doctorat en medicina i sanitat animal, que està duent a terme al departament de la Universitat Autònoma de Barcelona. “El doctorat tracta sobre els efectes del canvi global (climàtic i d’habitats) en la dieta dels isards, i els efectes que té sobre les dinàmiques de les poblacions”, comenta Espunyes.

Aquesta formació l’està duent a terme gràcies a tres beques que li ha atorgat el Govern: la de matrícula, que suposa el pagament del 50%, la de mobilitat per a investigadors i l’ajut de tercer cicle. “Per fer el doctorat hi ha gent que ho fa sense beca, té molt de mèrit, però el procés s’allarga molt perquè has de treballar i al final l’acabes realitzant en cinc o sis anys. Tenir els ajuts em permet la dedicació exclusiva, sense haver de preocupar-me d’altres coses.”

A Andorra va participar durant tres estius en la unitat de fauna de Govern, però tot i això, els estudis sempre els ha hagut de realitzar a Espanya, ja que aquí la investigació i la dedicació a la fauna salvatge són pràcticament nul·les. No descarta tornar al país, tot i que actualment l’estudi i la investigació en aquest tema són limitats. “Ningú fa investigació de fauna salvatge, relacionada amb la veterinària, així que de moment no tornaré, però tot pot canviar i pot evolucionar per millorar, ja que cada vegada hi ha més interès social per la fauna salvatge.”

D’altra banda, assegura que les sortides professionals en aquest àmbit són escasses, però que lluitarà sempre per poder viure d’allò que li agrada. “Un s’ha d’enganxar fort i aguantar perquè no és fàcil. Veterinària en si ja és difícil, és una professió dura, i fauna salvatge no té gaire finançament, així que és complicat dedicar-s’hi al cent per cent, però al final és el mateix que li passa a molta altra gent en diferents professions”, conclou.