Històries amb missatge

Al maig farà set anys que estic vivint a Nova York. Vaig decidir fer teatre musical perquè de petita vam venir aquí de vacances i vam veure un musical que em va encantar”, explica l’Ona Vicente, actriu andor­rana de 21 anys. La seva àvia és compositora i sempre ha estat vinculada amb el món de les arts. “Crec que és important explicar històries, n’hi ha moltes que m’han fet canviar el punt de vista dràsticament, conèixer relats de gent et fa pensar en l’individu i et fa ser una mica menys radical, i això és el que m’interessa a mi”, explica la jove intèrpret.

Després de demanar-li al seu pare d’anar a viure a Nova York i que ell s’hi negués van trobar un punt intermedi: “Em va deixar venir un parell de mesos a l’estiu a estudiar anglès, ell em deia que no era el mateix estar dues setmanes creient que podria viure aquí sense fer una prova, primer m’havia de fer a la idea”, i així va ser. Va estudiar el batxillerat allà i després de mirar d’entrar en alguna universitat va descartar la idea i va fer les classes pel seu compte. Així que no ha parat d’aprendre interpretació i cant. “Segueixo fent classes i cursos de diverses coses, un dia normal tinc una classe de cant i un parell d’audicions, però potser la setmana següent estic fent un curs d’improvisació”, diu.

Ha escrit i produït una obra, Reunited with a Stranger, durant un curs de producció. “Vaig escriure una escena sobre el que estava passant a la frontera de Mèxic amb els Estats Units, els centres de detenció i altres, i al meu professor li va agradar molt”, i finalment ha acabat formant part d’una obra sencera. L’1 de març la va representar a Broadway amb el guió a la mà. “Ara volem portar l’obra a diferents festivals de teatre, i com que d’aquí a poc obtindré la residència al país ja podré fer les coses pagades. He fet molts xous gratuïts, que està molt bé per fer cur­rículum, però ara ja vull fer audicions “bèsties”.

D’aquí a uns anys li agradaria estar a Broadway o a Off-Broadway, “on hi hagi millors històries, perquè a Broadway està tot massa comercialitzat i hi ha massa negoci. Vull anar on vegi que sigui més important per mi participar, sempre teatre, no m’apassiona el món del cinema i les sèries més enllà de veure-les i escriure guions”, ja que la jove opina que és massa fred. Té clar que no tornarà a viure al Principat perquè està “acostumada a anar a cinquanta mil per hora i el ritme de vida és lent i em frustraria massa”.