Carícies al temps

Guanyar el concurs va ser una sorpresa perquè és el primer cop que m’hi presentava i em va fer molta il·lusió. Per mi ha estat, a banda d’una oportunitat per tenir una mica de veu en aquest món, sobretot una empenta”, explica Selva López, una de les dues guanyadores del primer premi en la categoria recull de poemes del 22è concurs de poesia Miquel Martí i Pol. La jove de 28 anys va començar a interessar-se per l’escriptura des de ben petita i no ho ha deixat des de llavors, “era com una veueta que em parlava a l’orella i em feia escriure”, així que després d’estudiar periodisme i realitzar un màster en creació literària a la Universitat Pompeu Fabra va començar a publicar els seus escrits a les xarxes socials. “Un dia em va escriure una persona i em va proposar de presentar-me a algun concurs. Llavors vaig començar a buscar i vaig veure que encara era a temps d’apuntar-me al Martí i Pol”, exposa. Dit i fet. Va presentar un recull de deu poemes sota el títol Carícies al temps, que descriuen escenes quotidianes, “la majoria giren al voltant d’aquesta idea de ser conscients del present, d’aprofitar el temps, de valorar cada petit detall del dia a dia. M’interessa molt la quotidianitat, parlar del present, de ser conscients de tot el que ens envolta i del caràcter efímer del temps”, diu. L’escaldenca afirma que rebre el premi ha estat una empenta per continuar escrivint, “a vegades el procés d’escriptura és complicat i fa qüestionar-se un mateix, et fa recordar emocions i pensaments que a vegades no sempre és fàcil o agradable recordar”. López creu que el món del periodisme talla les ales quant a manera d’expressar-se: “Crec que la poesia és l’únic gènere on pots expressar les teves emocions i pensaments, que a vegades no es poden explicar de manera objectiva. Tenia ganes d’expressar-me d’una altra manera, potser més metafòrica o abstracta, i la poesia t’obre tot un món.” La jove opina que aquests tipus de concursos són una oportunitat que donen veu als artistes del país: “Andorra té l’avantatge de ser poca gent i tens més oportunitats i més maneres d’obtenir visibilitat i crec que hi ha bastants iniciatives. Tot i que és una llàstima que no hi hagi més participació, tant de bo puguin anar sortint més veus joves.” Ella té molt clar que tot i ser difícil dedicar-se de forma exclusiva al món de l’escriptura és el seu somni.uanyar el concurs va ser una sorpresa perquè és el primer cop que m’hi presentava i em va fer molta il·lusió. Per mi ha estat, a banda d’una oportunitat per tenir una mica de veu en aquest món, sobretot una empenta”, explica Selva López, una de les dues guanyadores del primer premi en la categoria recull de poemes del 22è concurs de poesia Miquel Martí i Pol. La jove de 28 anys va començar a interessar-se per l’escriptura des de ben petita i no ho ha deixat des de llavors, “era com una veueta que em parlava a l’orella i em feia escriure”, així que després d’estudiar periodisme i realitzar un màster en creació literària a la Universitat Pompeu Fabra va començar a publicar els seus escrits a les xarxes socials. “Un dia em va escriure una persona i em va proposar de presentar-me a algun concurs. Llavors vaig començar a buscar i vaig veure que encara era a temps d’apuntar-me al Martí i Pol”, exposa. Dit i fet. Va presentar un recull de deu poemes sota el títol Carícies al temps, que descriuen escenes quotidianes, “la majoria giren al voltant d’aquesta idea de ser conscients del present, d’aprofitar el temps, de valorar cada petit detall del dia a dia. M’interessa molt la quotidianitat, parlar del present, de ser conscients de tot el que ens envolta i del caràcter efímer del temps”, diu. L’escaldenca afirma que rebre el premi ha estat una empenta per continuar escrivint, “a vegades el procés d’escriptura és complicat i fa qüestionar-se un mateix, et fa recordar emocions i pensaments que a vegades no sempre és fàcil o agradable recordar”.

López creu que el món del periodisme talla les ales quant a manera d’expressar-se: “Crec que la poesia és l’únic gènere on pots expressar les teves emocions i pensaments, que a vegades no es poden explicar de manera objectiva. Tenia ganes d’expressar-me d’una altra manera, potser més metafòrica o abstracta, i la poesia t’obre tot un món.” La jove opina que aquests tipus de concursos són una oportunitat que donen veu als artistes del país: “Andorra té l’avantatge de ser poca gent i tens més oportunitats i més maneres d’obtenir visibilitat i crec que hi ha bastants iniciatives. Tot i que és una llàstima que no hi hagi més participació, tant de bo puguin anar sortint més veus joves.” Ella té molt clar que tot i ser difícil dedicar-se de forma exclusiva al món de l’escriptura és el seu somni.