L'hora dels millennials
Una vida entre cordes
El músic Esteve Ticó s’ha presentat a les proves d’accés de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Una vida entre cordes
Era ben petit quan va descobrir la viola gràcies als tallers del centre cultural la Llacuna. “El primer any ens van repartir en diferents classes i em va tocar, de casualitat, la de viola. El següent curs ja no vaig voler canviar d’instrument”, comenta Esteve Ticó, que ara té 19 anys. Des d’aleshores, el músic s’ha anat formant i ha participat amb la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (Jonca), gràcies a una proposta que els germans Claret li van fer en veure la passió que sentia per la viola.
Ara ha fet un pas més i s’ha presentat a les proves d’accés de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (Jonc) alevina, que accepta músics de fins a 19 anys, en la qual ha estat seleccionat com a titular. “És un reconeixement perquè s’hi presenta molta gent i que s’hagin valorat les habilitats que vaig desenvolupant és molt important per a mi”, comenta. Amb aquesta formació musical realitzarà dues trobades, una a l’estiu i una altra per Nadal, fet que també li permet participar en algun dels grans projectes que realitza la Jonc. “Cada any es renova la plantilla i has de tornar a fer la prova, tot i que quan entres per primera vegada estàs dos anys sense haver de fer-la”, detalla. Aquesta renovació constant l’obliga a donar sempre el millor de si mateix com a músic i a ser conscient que el treball és imprescindible per poder seguir endavant amb allò que li agrada. “És un ambient molt diferent al d’Andorra, on ens coneixem tots els músics. Aquí, en canvi, hi ha molta més competència perquè ve gent de tot Catalunya i, a més, s’hi afegeixen altres persones que estan estudiant i proven sort”, argumenta.
L’Esteve dedica prop de tres hores diàries a assajar, a part de les trobades que fa amb l’orquestra, però també ho compagina amb els estudis en Història que està cursant a la universitat. “La idea és entrar a l’Esmuc o al conservatori per fer el grau superior de viola”, comenta. Posteriorment, li encantaria sortir a Europa i formar part de la Jove Orquestra Europea (Euyo). “El problema és que crec que s’ha de ser europeu, així que m’he de mirar bé les condicions. Però encara em deixo algun any de marge perquè és molt més difícil entrar-hi”, assegura. Tot i així, és partidari que lluitant s’aconsegueix allò que un vol i que en el món de la música, tot i ser molt competitiu, també és possible.