Un apassionat del violoncel

Si no estàs a dins no entens que estigui sis hores amb el cello i després faci harmonia i piano”, argumenta Jordi Albelda per recalcar l’autoexigència de preparar-se per ser un gran violoncel·lista. L’aspiració immediata del jove de 17 anys és entrar en una universitat per fer el grau superior “després d’acabar el grau mitjà dos anys abans de l’establert. Per això vaig buscar estudis a fora” que el porten cada dues setmanes a Madrid per fer classe amb professors prestigiosos com Maria Casado i Asier Polo. Formació que combina amb el batxillerat artístic online que ha escollit després de ser alumne del Sant Ermengol “per tenir més temps per estudiar l’instrument”. La dedicació musical és tan gairebé exclusiva que per indicació dels pares “m’autoobligo a fer quelcom diferent i m’agrada escriure”, relata el jove, que assegura trobar temps per fer altres coses “perquè si estudies durant la setmana pots fer el que vulguis el cap de setmana”, tot i que puntualitza que no és gaire de sortir “i ja busco gent tranquil·la com jo”.

La música a Jordi Albelda l’ha captivat des de petit “perquè els pares són professors de música i violí i primer vaig estudiar violí, després piano i en entrar a l’Institut d’Estudis Musicals vaig començar amb el violoncel amb 7 anys”, on va aprendre de professionals com Lluís Claret, que considera “un professor superbo i sempre m’ha marcat una mica”.

El jove violoncel·lista ha obtingut el segon premi del Concurs internacional Ciutat de Catarroja en una experiència d’on conclou que “és important tocar bé, que agradis al jurat i que no et fiquis nerviós i et falli la memòria”, i la recompensa que suposa “perquè estudio molt i no es veuen les hores que treballem”, alhora que lloa les virtuds de la música “perquè és una disciplina de concentració durant hores i després ajuda en tots els estudis”. I com que subratlla que tocant troba que la gent “és superbona”, es prepara amb intensitat per fer cursos d’estiu i un concurs a Alemanya, “que és la capital del cello, perquè m’escolti algun professor i li agradi i ell a mi, i que m’agafi com a alumne a la universitat”. Serien quatre anys d’estudis i potser un màster per encarar el futur que concep lligat al violoncel, “perquè és la prioritat i el que millor em surt” amb el desig de poder fer una carrera de solista, “m’encantaria però és molt difícil” o integrar-se en una orquestra.