Conèixer el xoc de cultures

Les tradicions i les maneres de ser de les persones poden resultar molt diferents segons la seva cultura. Aquesta realitat l’ha viscut Júlia Nadal, estudiant de 20 anys, durant els dos estius que ha format part de l’equip del Museu del Tabac. “Hi vaig entrar perquè la meva germana ja hi havia estat i el pare treballava a la fàbrica. L’experiència de treballar-hi m’ha servit per conèixer una part nova de mi”, reconeix la jove.

A les estades a l’antiga fàbrica Reig Nadal va treballar col·laborant en l’ampliació dels inventaris de les col·leccions de l’equipament i el seu registre a través de bases de dades. Però la tasca que la va fer trobar-se amb una realitat que desconeixia va ser mentre realitzava visites guiades al museu a grups de turistes d’arreu del món. A part de posar en pràctica diverses llengües, com l’anglès i el francès, també es va adonar de l’anomenat xoc de cultures. “Molts demanen més atenció i no tenen paciència perquè no entenen bé la llengua. És molt diferent tractar amb aquests grups”, explica. Nadal recorda que un dels grups que li va suposar més dificultats van ser uns israelians, que no sabien gaire anglès, idioma amb el qual els feia la visita. “Va ser complicat perquè no entenien allò que els explicava, ni la llengua, i no parlo hebreu”, comenta. Tot i així, assegura que l’experiència ha estat bona i que també ha après a fer i organitzar les visites guiades de diverses maneres en funció de si els visitants són famílies, grups grans o nens, als quals sempre “els has de fer més cas i explicar les coses amb una mica de teatre perquè no s’avorreixin”.

L’estada al Museu del Tabac de Júlia Nadal va ser temporal, ja que estudia la carrera a Tolosa, on ja fa tres anys que viu. “Vaig decidir marxar perquè necessitava un canvi, el preu de la carrera era més econòmic i creia que m’havia d’espavilar i sortir de la zona de confort”, detalla. Després de fer dos anys d’Economia i Gestió a la universitat francesa ara segueix els estudis amb Administració econòmica i social. “M’agradaria dedicar-me a la part estratègica, tot i que hi ha molta competència”, explica. Nadal afirma que a França es troba molt a gust però que no “tanca la porta” a tornar a Andorra. “Amb 14 anys no sabia cap a on tirar. Em vaig adonar que l’economia m’agradava més que les ciències i vaig decidir provar-ho. Per això mai se sap on puc acabar”, conclou.