Il·lusió per continuar estudiant

"Vas amb els nervis de la il·lusió.” Així recorda la jove graduada en psicologia Raquel Balboa el primer dia del màster en rehabilitació neuropsicològica i estimulació cognitiva a l’Institut Guttmann de Barcelona, una formació que va començar el mes passat gràcies a la beca d’ex­cel·lència per a estudis de post­grau que la Fundació Crèdit Andorrà va atorgar-li. La seva mare és qui la va animar a participar-hi. “El mèrit és seu”, fa broma l’alumna, que pensava que mai aconseguiria ser becada. “És una ajuda molt important per poder tirar endavant els estudis, garanteix la tranquil·litat dels pares en l’àmbit econòmic i a mi em permet dedicar el cent per cent dels esforços a estudiar”, explica. A la seva curta edat, Balboa ja està graduada i ha cursat un postgrau envers les dificultats d’aprenentatge. Ara s’inicia a la neuropsicologia, un àrea a la qual vol dedicar el seu futur. Li agradaria poder treballar a la unitat de neurologia de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell o com a psicòloga a l’escola de Meritxell. “M’encantaria poder desenvolupar-me al meu país ja que cobreix totes les necessitats”, apunta. L’objectiu principal del màster és formar els alumnes per dur a terme intervencions individualitzades, centrades en les necessitats dels pacients amb algun tipus de discapacitat a causa d’un dany cerebral adquirit o un trastorn del neurodesenvolupament. “Es tracta que les persones amb limitacions funcionals puguin tornar a casa” –després de la intervenció– amb una forma de vida independent sent partícips en la seva feina i vida social, explica. Balboa, que també col·labora amb un grup de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), necessita petits moments de desconnexió i la muntanya és la resposta “quan tinc un examen, un treball o una entrega important, ja que em permet acabar d’aprofundir tot el que tinc i sentir-me més connectada al món interior. Per exemple, aquest estiu vaig coronar el pic de l’Aneto [3.400 metres]”, afirma. També, una sessió de cinema a la setmana és inamovible per poder evadir-se de la realitat. L’andorrana representa la il·lusió per continuar estudiant. “Mai em tanco cap porta, al revés, les obro. Com més possibilitats tingui de continuar formant-me i de desenvolupar-me com a professional, millor, i per què no en un futur fer un doctorat també?”, indica.