Construccions més enllà del sòl

No volia ser un enginyer generalista, sinó que més aviat em volia especialitzar en un sector molt capdavanter”, afirma Francesc Rich, enginyer de 29 anys que va rebre la beca de la Fundació Crèdit Andorrà per anar a estudiar el màster en túnels i obra subterrània que ofereix l’Institut Nacional de Ciències Aplicades de Lió, a França. El jove, que no és la primera vegada que obté aquesta beca i que és membre de l’Associació Francesa de Túnels i Espais Subterranis, va poder participar en la construcció del túnel que relliga Barcelona amb l’aeroport del Prat i “a partir d’aquí vaig veure que només em volia dedicar a aquest sector”, motiu pel qual va decidir estudiar el màster, permetent-li la beca obtenir una ajuda econòmica important.

Rich comenta que des que té ús de raó els túnels l’han apassionat, “recordo la dificultat que tenia per excavar túnels a la sorra de la platja o bé la il·lusió que em feia endinsar-me dins d’un metro”. L’enginyer té clar que vol “esdevenir un referent de l’enginyeria de túnels”, i és per això que després de fer les pràctiques a Zuric va tornar a París, on està treballant en una empresa que opera en infraestructures com ara “el túnel de base de Lió-Torí”, de 58 quilòmetres, que serà el futur rècord mundial, o els “túnels del Grand París Express”, que són 200 quilòmetres de línies de metro a París, “actualment el projecte més gran que hi ha a Europa”. El que més li agrada de la seva feina són les obres de molta enginyeria, “on es necessita anar una mica més lluny de les normatives”, fora del mètode tradicional, per poder aplicar tots els coneixements.

Marxar a estudiar fora era la millor opció per especialitzar-se, perquè els projectes que es fan “no són tan petits com els que hi ha al Principat”. De fet, comenta que les connexions d’Andorra amb Espanya i França “han quedat obsoletes” i afegeix que l’orografia dificulta la realització de vies ràpides en superfície, fent que sigui molt necessària “la construcció de túnels”. L’objectiu a llarg termini és tornar al país i crear una empresa d’enginyeria potent que “tingui la capacitat de ser competitiva a escala internacional i que indirectament pugui donar autosuficiència a Andorra” per als projectes de túnels i obres subterrànies, sense haver de subcontractar de forma sistemàtica empreses dels països veïns.