La grandesa de les petites coses

La jove Winona Oliveros, de 24 anys, va decidir estudiar microbiologia,una branca de biociències, arran d’un impuls irrefrenable: estudiar les causes i possibles tractaments del càncer, “he viscut les conseqüències de primera mà i és molt dur.” Aquest fet ha estat gasolina per a ella, que després de la carrera va fer un màster en bioinformàtica per a les ciències de la salut a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que com tenia una durada de dos anys li permetia aprofundir molt més en el tema. Per poder-lo fer va demanar la beca de la Fundació Crèdit Andorrà perquè com diu és sabut que els màsters tenen un cost elevat. “Va ser una ajuda increïble, a part que és molt bo per al meu currículum”, comenta.

En acabar el màster el juliol de l’any passat va trobar un grup al Barcelona Supercomputing Center (BSC) anomenat Bioinfo4Women, en què les dones que hi investiguen exposen les recerques. “Vaig conèixer a la doctora Marta Melé, que em va explicar un projecte de doctorat que era bàsicament estudiar la susceptibilitat de les dones a patir un càncer de mama. Em va agradar molt i aquest serà ara el meu projecte de doctorat”, indica Oliveros. Aquest consisteix a mirar “quines regions del nostre genoma de les cèl·lules estan involucrades en el fet que unes dones siguin més susceptibles que d’altres a patir un càncer de mama”. A banda d’aquest, es troba immersa en dos projectes més: un estudi dels colangiocarcinomes, finançat per La Marató, de TV3, i en col·laboració amb l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, i un altre on s’estudien els teixits del cos d’un munt d’individus mitjançant bases de dades.

Oliveros comença un doctorat a l’octubre que dura entre tres i quatre anys, perquè vol seguir formant-se, “així que he demanat una beca a La Caixa i si no surt bé La Marató me’l finançarà”. Després voldria fer una estada postdoctoral als Estats Units perquè és el centre neuràlgic de les recerques més importants “i perquè m’agradaria veure com es fa ciència fora de Barcelona”.

Com a pla a llarg termini vol tornar a Andorra, tot i que sap que és un camp complicat per la falta de sortides laborals que hi ha, “però tinc esperances que o bé s’obri alguna cosa o bé en un futur pugui obrir jo un petit centre de recerca, conjuntament amb un altre de més gran”.