Treballs que sumen

Laia Guerrero és una jove escaldenca de 21 anys que des de ben petita ha sabut que la seva vocació era ajudar tota aquella gent que ho necessita. “La Creu Roja va venir a fer una xerrada a l’escola i en conèixer les seves causes solidàries em vaig voler endinsar en aquest món”, explica. Així que a quart curs de l’ensenyança obligatòria va implicar-se en un projecte que treballava amb gent gran, el qual consistia a fer activitats amb els padrins un cop al mes, com portar-los a berenar o jugar al bingo, “i a partir d’aquí em vaig adonar que m’agradava ajudar, així que la carrera de Treball Social era ideal per a mi”, restant-li només un curs a la UniZar de Saragossa per acabar els estudis. Quan estava cursant el segon any es va implicar amb l’associació Bokata, de la qual encara forma part: “Em venia de gust explorar altres àrees i llavors vaig conèixer l’associació, que ajuda persones sense sostre.” Algunes de les tasques que fan és aprofitar l’avinentesa de portar-los menjar i beguda per parlar amb ells, “que potser fa dies que no parlen amb ningú, així que ens quedem una estona amb ells”.

A banda d’aquesta associació, es troba immersa a donar suport a la Fundació Kalilu Jammeh, una fundació benèfica de tipus cultural i assistencial amb dos projectes: un enfocat en l’agricultura, que dona suport a les dones que fan hort, i l’altre participar en tallers per a nens orfes. “El meu somni sempre ha estat marxar de voluntariat. El meu pare va anar a una xerrada de Kalilu i va proposar-los donar equipament de l’FC Encamp”, però la fundació va oferir-li que el portés directament a Jirong, un poble de Gàmbia, “i el meu pare em va demanar si hi volia anar amb ell, i he repetit l’experiència”. Les seves tasques consisteixen a fer un acompanyament dels nens orfes i proposar tallers que puguin dur a terme a les escoles. “Aquests tipus d’activitats et fan créixer com a persona, veus una realitat que si no la vius, per molt que te l’expliquin, no l’acabes d’entendre”, on també es trenquen prejudicis preestablerts, indica Guerrero.

Quant al futur, no tornarà de moment a Andorra perquè té molt clar que vol seguir viatjant i descobrir noves realitats i cultures, i s’ha marcat com a objectiu a curt termini anar a l’Índia, “però sé que tornaré a Gàmbia, perquè amb tot el que hem viscut aquests dos anys s’ha creat una família”.