La història d'un amor obligat

Les aplicacions de mòbil per lligar estan de moda al món occidental, però en molts països els matrimonis obligats encara estan a l’ordre del dia. “He volgut fer una reflexió sobre les relacions sentimentals, l’amor obligat, i que valorem la llibertat que tenim per estar amb qui volem”, explica Daniel Somoza, que s’ha endut el segon premi en el cinquè concurs de microrelats del Carnet Jove.

El seu text, Tinder al Turkmenistan, explica la història de Saparmurat, que segresta la Irina per fer-la la seva futura esposa. “Creiem que la nostra manera d’estimar és l’única i no som capaços d’entendre la dels altres. Per això volia destacar que aquest fenomen encara es produeix, que encara se segresten dones per casar-les i que viuen una història d’amor obligada”, comenta l’autor.

La idea d’escriure aquest relat va sorgir a través de l’etiqueta #match, que va veure a les xarxes socials, i va decidir presentar el relat al concurs, en el qual ja havia participat feia dos anys sense èxit. “M’agrada molt escriure. A la feina ho he de fer molt i això em permet deixar el vessant jurídic i passar al literari.”

Daniel Somoza té 26 anys, és llicenciat en dret per la Universitat de Tolosa i té un màster en propietat intel·lectual per la Universitat Carlos III de Madrid. L’advocat ha estat fent un any sabàtic per l’Àsia, que s’ha vist interromput per la Covid-19. “L’emergència sanitària em va enxampar al Japó i vaig haver de tornar cap a Andorra”, detalla.

Pel que fa al sector, Daniel Somoza considera que hauria d’haver-hi un canvi de paradigma perquè “és molt tradicional, sobretot a Andorra”. “Cal aprofitar les eines actuals. Hi ha professionals que no necessiten un despatx físic, per exemple. Per què n’han de tenir un?”, planteja. Així mateix, el jove creu que el Col·legi d’Advocats també hauria de fer un canvi. “Les condicions són molt negatives per als joves i això provoca que el talent marxi i busqui altres alternatives”, detalla. En aquest sentit, considera que les mesures per accedir-hi són excessives, ja que cal superar unes proves per obtenir el certificat d’aptitud per exercir. “I si no has de fer un màster de 2 anys a la Universitat d’Andorra de temes que ja has tractat a la carrera... i són assignatures que a més no tenen res a veure amb la temàtica que després vols desenvolupar professionalment.”