L'hora dels millennials

Traslladar-se a una altra època

Roland Moles és un jove guitarrista de 17 anys que col·labora amb la Jonca

Roland Moles

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

La música, agradi més o menys, sol provocar sensacions i emocions. Sentir un so en concret o una melodia pot dur records o, fins i tot, imaginar que s’està en una altra època. Aquesta és una mica la tasca de Roland Moles, que amb només 17 anys participa com a col·laborador en diverses formacions, entre les quals la Jove Orquestra Nacional de Cambra (Jonca). “La música és una forma d’alliberament, d’expressar-me, és el meu portal per treure el que sento”, expressa el jove.

Moles és estudiant de guitarra al centre professional del conservatori del Liceu, a Barcelona, i té un somni: ser solista, aconseguir una trajectòria internacional i poder tocar amb els seus referents musicals. “Però és un món molt difícil”, reconeix. La seva passió per la guitarra li va venir una mica de casualitat, ja que va començar a fer classes l’any 2008 amb Àngel Garcia i va descobrir que li apassionava. “Vaig iniciar-me amb la clàssica i després vaig fer tres anys d’elèctrica.” Durant aquest procés va veure que realment podia aprendre de les dues tipologies i ara intenta aplicar la tècnica de l’elèctrica, que no li va agradar tant com per dedicar-s’hi, a la clàssica, que es la que ha decidit estudiar. “Dic que ho intento perquè no és fàcil.”

Les col·laboracions amb la Jonca li van permetre conèixer un dels seus instruments preferits: la guitarra barroca. “Sempre dic que he nascut en un segle equivocat”, explica entre rialles. Aquest tipus de guitarra forma part de la música antiga i és una versió “avantpassada” de la clàssica, que actualment és la més coneguda en l’àmbit mundial. Les principals diferències amb la barroca són l’afinació i que té cinc cordes en comptes de sis. “Em va agradar tant que fins i tot vaig fer un curs de lutieria i en vaig fer-ne una, que és la que m’acompanya sempre. M’enamoro molt de les coses”, explica.

El futur el veu llunyà i tampoc es planteja gaire què farà d’aquí a uns anys perquè “encara soc molt jove”. “Si no pogués viure com a solista m’agradaria estudiar quelcom relacionat amb la música, com musicoteràpia”, assegura. Amb la Covid ha descobert noves formes d’assajar i de treballar, fent classes de manera virtual i concerts per videotrucada, que “no són gens còmodes”.

tracking