Arribar lluny amb una afició

Una de les activitats més practicades pels infants és la música. Molts aprofiten el temps lliure per aprendre a tocar un instrument i desenvolupar així la creativitat fora de l’horari escolar, com Carme Mascarell, que va començar amb sis anys les classes de viola i ara, uns quants anys després, forma part de la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (Jonca). “La veritat és que ho va decidir la mama que toqués la viola perquè jo era molt petita i no tenia consciència del que estava fent. Però em va agradar molt i més tenint en compte que a Andorra en som poques”, explica entre rialles. La seva afició per les cordes també li ve de família, ja que el seu cosí toca el violí i la cosina la viola.

Mascarell reconeix que entrar a la Jonca va ser una gran il·lusió. Primer va ser escollida per Gerard Claret, amb qui feia classes a la Llacuna, per tocar a la Jonca bàsic, on hi va estar tres anys. Al cap d’un temps li va sorgir l’oportunitat de formar part de la Jonca i no s’ho va pensar dues vegades. “Recordo el primer concert amb la Jonca perquè és un moment molt important: ja no ets petita, tot i ser la més jove del grup. Imposa, és molt emocionant”, argumenta. Afirma que formar part de la Jonca és “tota una experiència”, ja que dona l’oportunitat d’aprendre a tocar en companyia i assolir nous coneixements. “En cada concert millores perquè aprens una mica més. També fas amics de fora, tens una altra visió de la música, col·labores amb professionals que t’aporten coses noves i t’adones que Andorra és molt petita i que a la mínima destaques”, explica. Els assajos durant el confinament els descriu com a “diferents”, ja que han estat amb mascareta, distància i mesures especials. “Fèiem un dia assaig amb la part de cada instrument i és estrany perquè no és el mateix que abans i no podem estar junts. És aprendre a tocar la viola en temps de Covid.”

Mascarell té 19 anys i estudia el grau d’Història a la Universitat de Barcelona, tot i que encara no té gaire clar a què es vol dedicar en un futur. “He escollit Història perquè m’agrada molt, però no tinc ni idea del que vull fer”, comenta entre rialles. Té clar que la música per a ella és una afició per desconnectar i distreure’s i que no li agradaria dedicar-s’hi. “M’agrada molt anar-hi, tocar, veure els amics, i vull aguantar el màxim de temps possible mentre tingui projectes.”