Accions socials amb el teatre

Pandèmies, fam, pobresa, guerres... El món, es miri per la banda del mapa que es miri, està ple de desigualtats. La tasca de les ONG i els voluntaris intenten pal·liar al màxim aquests efectes, però moltes vegades no cal viatjar a l’Àfrica o a camps de refugiats per poder ajudar els damnificats, sinó que es pot trobar la manera de fer aportacions sense haver de sortir d’Andorra.

Clàudia Paris és una d’aquestes joves inquietes amb ganes d’aprendre i ajudar a fer del món un lloc millor. La seva passió pel teatre, per exemple, va fer que juntament amb alguns companys formessin part d’una bona causa. “Vaig començar amb nou o deu anys a l’escola del comú, on vaig estar fins a final de secundària”, recorda. La passió per les arts escèniques li venia de família, ja que adorava anar a veure la mare assajar i reproduir moments amb la seva germana. En fer-se més gran no va poder continuar a l’escola de teatre del comú, però ella i cinc amics van decidir crear la companyia sombons.kom, amb la qual van interpretar l’obra Sexes. “Ens ho passàvem molt bé i la gent també. Van veure que no era una obra de nens”, explica. La darrera funció es va fer amb “taquilla inversa”, un sistema de recollida de diners en què els espectadors donen la quantitat que consideren pertinent. El 70% de la recaptació es va destinar als refugiats de Grècia i els rescats marítims a través d’Open Arms. “Va ser una de les accions socials que destacaria. Ens ho van agrair molt i aportar diners a gent que ho necessita és una sensació molt maca. Vam anar a Barcelona amb els diners en efectiu i els vam entregar a una oficina que tenen on els ingressen al compte d’Open Arms”, comenta.

Paris va estudiar el batxillerat científic amb l’objectiu de fer medicina, però va veure que no aconseguiria una nota suficient i va canviar d’estratègia. “Em va ajudar molt la psicopedagoga de l’escola i entre el ventall vaig veure dret. Estic molt contenta perquè encaixa amb el meu perfil.” Ara viu a la Ciutat Comtal, ja que està realitzant un màster d’accés a l’advocacia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i especialització en dret internacional a la Pompeu Fabra (UPF). “M’agrada perquè no tens una norma que s’aplica així i ja està, sinó que pots jugar amb moltes més coses i és més entretingut.” Ara té com a objectiu ser “una gran advocada” i poder exercir dins de la Unió Europea i, si pot escollir, des dels països nòrdics.