Entre les 'mates' i la música

Marta Armengol és una jove de 25 anys apassionada per dos mons que mantenen una estreta relació: les matemàtiques i la música. “Als tres anys vaig començar violí a l’escola de música d’Andorra la Vella i als sis em vaig passar a la viola perquè el meu germà m’ho va recomanar”, explica. Ara, nou anys després d’iniciar-se en aquest instrument, se sent molt satisfeta d’haver seguit els estudis de música i d’assolir reptes com entrar a formar part de diverses orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (Jonca). “Hi vaig accedir amb 16 anys. La meva professora de viola em va animar i vaig decidir provar sort. Era el darrer any que les feien davant d’un jurat. Em van agafar i des d’aleshores estic amb ells”, detalla amb orgull. Aquesta experiència i l’amor per la viola li ha permès, per exemple, passar un confinament més distret fent un petit concert amb una veïna. “La sentia tocar el violí sempre la mateixa cançó i un dia jo m’hi vaig sumar i la vaig acompanyar. Li feia de suport moral. Al final del confinament vam baixar al carrer i vam tocar juntes l’himne d’Andorra perquè és la peça que ella estava aprenent en aquell moment”, relata. Tot i així, assegura que no es vol dedicar a la música perquè “m’ho vaig plantejar però veus que hi ha gent tan bona que et fas enrere”, i que requereix tantes hores d’estudi al dia que si ho has de compaginar amb la universitat és molt complicat i has de triar.

L’altra gran passió de la Marta són les matemàtiques, fet pel qual en va estudiar la carrera a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “M’encanten i sobretot fer-les entendre als alumnes. Ara treballo de professora a l’escola andorrana”, afirma. Un dels seus grans reptes professionals és fer entendre als estudiants que la música i les mates estan completament lligades i actualment “fins i tot els mostro com les cançons de reggaeton tenen un fons matemàtic”.

La viola no la deixa mai aparcada i afirma que toca en moment d’estrès per relaxar-se, encara que només siguin dues hores a la setmana. “Espero poder compaginar sempre el coneixement de la viola amb el de les matemàtiques.” I encara que el temps passi i arribi un moment que ja no pugui estar a la Jonca sempre recordarà els concerts de Meritxell “perquè cada any són diferents i els tens molta estima”.