Investigacions a través de l'art

Charline Bony és una jove de 24 anys que des de ben petita va començar a sentir curiositat per l’art gràcies a les troballes que feia per casa dels seus avis a París. “Ells ja veien que a mi m’agradava i em portaven a veure galeries i subhastes. Com que tenien el costum de guardar-ho tot, jo em passava hores buscant coses per casa i tot allò que trobava, com objectes i elements antics, els preguntava que era, com s’utilitzava, etcètera”, recorda. La recerca es va convertir en un interès i una passió que cada vegada augmentava més, fet pel qual va decidir estudiar la llicenciatura en mercat de l’art i peritatge a l’EAC de Lió i el màster d’història en recerca amb especialització en influències i intercanvis socials, religiosos, culturals, iconogràfics entre cristians i musulmans, des de la creació d’aquestes dues religions fins al segle XIX a la Université Bordeaux-Montaigne. “A l’escola privada vaig aprendre molt sobre història, peritatge, restauració, subhastes, galeries d’art, entre d’altres, i el màster em va permetre ampliar les meves competències amb una metodologia més científica”, detalla. Gràcies a aquests estudis Bony va aprendre moltes coses que desconeixia culturalment, ja que la tesi la va basar en les representacions de la Verge Maria a l’Islam. “Era totalment desconegut per a mi i em vaig acabar familiaritzant amb aquesta religió, ja que té més punts en comú amb el cristianisme del que pensem. Ho jutgem amb una visió que no és la bona perquè tenim una educació diferent”, detalla.

Tot i néixer a França, la Charline va arribar al país amb un any i mig i només va marxar per estudiar la carrera i el màster. “Volia tornar a Andorra perquè m’agrada molt, però no tenia pensat treballar al Thyssen perquè no sabia que hi era. En veure que existia vaig provar sort i soc aquí.” Bony és a l’àrea de producció del Museu Carmen Thyssen, on amb dues compa­nyes més s’encarrega de les exposicions de l’equipament, de les activitats de l’àrea EduCarmen Thyssen i de la gestió de les xarxes socials. Pel que fa al futur assegura que no està tancada a noves oportunitats tot i que el “museu és el que em correspon”. I més ara, en un moment complicat a tot el món, inclòs el de l’art, que ha quedat molt “tocat” per la pandèmia. “La gent creu que no és vital i per això passa a segon pla, però és una part important de l’ésser humà.”