Territoris sobre el llenç

Expressar-se, deixar-se endur per les emocions i plasmar-ho sobre un llenç, un paper o sobre qualsevol superfície que ho accepti. La pintura és, per a Domènec Montané, el guanyador de la categoria C del IX concurs d’arts plàstiques per a joves, un tot que l’acompanya des de ben petit. “Els pares diuen que gairebé des que vaig néixer ja agafava un llapis i no el deixava anar”, recorda. L’amor per fer dibuixos manga durant l’etapa escolar es va convertir en passió per l’art, que el va dur a crear peces de diferents temàtiques i a experimentar sobre grans formats amb continguts abstractes.

L’artista, de 24 anys, s’ha presentat enguany per tercera vegada al certamen que organitza bianualment el Govern i que ara exposa les obres participants al centre cultural la Llacuna, tot i que l’objectiu és poder mostrar-la en diversos punts del país, si la situació sanitària ho permet. “És molt bona oportunitat poder exposar una obra teva. Per mi el principal objectiu és aquest, que la gent pugui veure allò que faig i jo adonar-me de la meva evolució i mostrar-la al públic”, explica el jove artista. L’obra que va presentar a la categoria de 23 a 29 anys, Geography study/What side are you standing on?, és una mostra del seu potencial, d’aquest laissez faire que l’ha dut a crear sobre el llenç un mapa abstracte amb zones que s’annexionen. “Abans feia sobretot croquis. El confinament m’ha permès descobrir que m’agrada pintar sobre tela a poc a poc amb diversos estris i deixar-me guiar. A vegades semblen mapes, d’altres cossos”, detalla. El títol, dividit en dues parts, té com a objectiu mostrar la reflexió que se li va presentar mentre creava. “Cada dia ens demanen opinió, de quin costat estem, que ens posicionem, com si estiguéssim en un mapa on es conquereixen territoris i hem d’escollir. Un estudi de geografia. El títol és el moment que estic vivint perquè ara ja no anticipo, sinó que ho faig al moment.”

Montané, des de fa dos anys, transmet aquesta passió a diversos alumnes, ja que exerceix de professor d’arts plàstiques a tres escoles de Calais, al nord de França. “A una persona que no sap si dedicar-se a l’art li aconsellaria que tirés endavant. Ser artista comporta compaginar i invertir en la teva passió. Jo, per exemple, faig de professor d’art, però també produeixo. Cal intentar trobar un bon equilibri per fer allò que t’agrada”, conclou.