L'hora dels mil·lennials
Fer-se ressò de totes les vivències
Elisabeth Almiñana ha creat el reportatge audiovisual "Altaveu Jove"
Els joves són un dels col·lectius més estigmatitzats per la societat perquè moltes persones creuen que tots són iguals i tenen perjudicis vers ells per les actuacions d’uns quants, com està passant durant la Covid, ja que alguns se salten les normes per celebrar festes independentment de la situació del país. Exposar que no tots són així és l’objectiu del reportatge audiovisual Altaveu Jove, un projecte creat per Elisabeth Almiñana, de 28 anys, que treballa com a dinamitzadora i informadora en el servei de Joventut del comú d’Andorra la Vella. “Volia desestigmatitzar la seva imatge durant la pandèmia a través de les vivències de set joves d’entre 16 i 25 anys.” La idea del reportatge ha estat donar veu a joves per explicar les seves experiències en un moment tan delicat com la crisi sanitària i celebrar posteriors taules rodones per debatre sobre el tema. “Em van sobtar molt les respostes que em donaven a les entrevistes, com destaquen aspectes diferents, però sobretot com assumeixen i es fan responsables sobre que una part del col·lectiu tingui actituds inadequades.”
El projecte el va iniciar al juny per presentar-lo al Congrés dels poders locals i regionals del Consell d’Europa i va decidir que fos en format audiovisual per la gran vinculació que els joves tenen actualment amb aquest mitjà de comunicació. “Se senten molt còmodes davant d’una càmera, sent els protagonistes, i és un format més amè.” Tot i així, reconeix que no ha trobat tants participants com esperava perquè “ha estat un estiu estrany”, alguns no tenien clar que volguessin sortir, i era complicat quadrar dies de rodatge amb tots els participants. “Ha estat un cronograma amb molts imprevistos.”
El següent pas d’Altaveu Jove ha estat la seva incorporació a la iniciativa La cultura no s’atura que el Govern ha impulsat amb la majoria dels comuns i que està permetent que es facin tres passis del reportatge a Andorra la Vella, Canillo i la Massana amb un col·loqui posterior. “Quan acabem amb això m’agradaria penjar-lo a YouTube perquè estigui a l’abast de tothom i posar-hi un correu electrònic per si hi ha joves que hi vulguin participar i donar-li veu.” Així mateix, assegura que vol tornar a presentar-lo al Consell d’Europa, amb una nova temàtica, per tal de fer-se més ressò de situacions que normalment no tenen tanta difusió.