Fer-se un lloc en la interpretació

No cal conèixer a fons el món de la interpretació per saber que és un sector complicat i que sovint requereix sort per entrar-hi a formar part, més enllà del talent que un pugui tenir. Carlota Llobera, germana gran i neboda dels pilots Margot i Albert Llovera, té clar “des que té ús de la raó” que vol ser actriu. Ara, amb 29 anys i a punt dels 30, està treballant de ple per fer-se un lloc en aquest complicat món de la interpretació. “És complicat però la manera que ho gestiono és no agafar-m’ho molt personalment”, explica Llobera, que haurà anat a una vintena de càstings, molts dels quals en anglès.

Allà ha pogut veure que fer un bon treball no sempre és suficient. “Has de tenir certa seguretat, però hi ha un factor molt gran que se t’escapa de les mans, i és que has de passar per moltes opinions que han de dir que sí”, indica l’andorrana, que detalla que també sempre condiciona molt el perfil que busquen. Per exemple, “si volen una rossa o algú per a una parella i l’home és baixet, jo que soc alta ja no encaixo potser”.

Fins ara ha pogut treballar en projectes interessants, com ara la producció catalana La llum d’Elna, o Félix, sèrie que es va gravar a Andorra. També serà present a la sèrie en anglès Glow & Darkness, que encara no ha sortit a la llum. Està produïda per José Luis Moreno i compta amb noms com ara Denise Richards, Bruce Davison o Joan Collins, entre d’altres. “És un projecte molt ambiciós”, explica. També ha format part en alguns projectes de teatre, però entre l’escenari i la càmera ho té clar: “El que més m’agrada és tot el que sigui amb càmera. Gaudeixo molt estant allà i és tot com més sentimental.”

Per arribar a aquest punt, Llobera ha rebut una formació extensa, que l’ha portada a vàries ciutats, com ara Nova York, on va estudiar interpretació en dues escoles diferents amb vint anys. També ha estudiat a Madrid i a Barcelona, on viu actualment i on ha cursat ADE paral·lelament. “A Andorra és molt difícil”, remarca. Precisament entre les dues ciutats espanyoles s’ha anat movent per fer-se un lloc en la interpretació.

“Les feines de modelatge o publicitat es mouen més a Barcelona però tot el que serien productores i projectes grans, gairebé tot el procés es fa a Madrid”, assenyala. Amb el confinament, però, tot s’ha digitalitzat més. “Molts ja et diuen directament que fan el càsting per Skype i per mi està molt bé. No estic obligada a estar a Madrid”, destaca. Tot plegat és una lluita constant que en qualsevol moment pot donar fruits i convertir els seus somnis en realitat.