Regals que et canvien la vida

Olga Palou, una jove instrumentista de 21 anys, té molt clara quina és la seva passió, a la qual es vol dedicar professionalment: tocar el violoncel i poder ensenyar tot allò que ha après als altres. “No tinc un somni concret ni una meta, però no vull deixar mai el cello de banda i sempre vull estar amb ell. He donat classes durant tres anys i és fantàstic, m’agradaria molt ser profe i poder compaginar-ho amb les orquestres.” Una passió que va arribar de casualitat i en forma de regal, ja que quan tenia només quatre anys els Reis Mags d’Orient li van portar un violoncel, tot i que en un principi no va tenir gaire èxit. “Els meus pares em van apuntar al conservatori, però no em va agradar gens. Vaig provar tots els instruments i finalment vaig veure que allò que realment volia fer era tocar el violoncel”, reconeix. Aquesta afició es va anar convertint en una necessitat, una vocació, i amb 12 anys va entrar a formar part de la Jove Orquestra Nacional d’Andorra (Jonca), un moment del qual té molt bon record perquè era la primera vegada que tocava en una orquestra, era de les petites i ho feia amb els pros. Ara es troba cursant el títol superior de música al Liceu de Barcelona, assajant entre quatre i sis hores al dia per al concert final, i estudiant Història, Geografia i Història de l’Art a la Universitat Oberta de Catalunya, on està fent el treball de final de grau (TFG) sobre Vassili Kandinski i la música. “S’inspirava molt en ella per pintar i analitzo la influència que tenia en les seves obres.”

Pel que fa a la carrera musical, Palou està desitjant acabar el superior al Liceu per poder entrar a l’Orquestra Nacional d’Andorra (ONCA) i exercir com a professional. “Em faria molta il·lusió poder fer música per al meu país.” Reconeix, però, que va notar molta diferència de nivell en arribar a Barcelona, on es va traslladar per fer el batxillerat musical. “Vaig marxar perquè aquí l’artístic és més plàstic i allà hi havia assignatures que es feien fins i tot dins del conservatori. Crec que això a Andorra s’hauria de millorar i fer, per exemple, programes com l’esquí-estudi. Seria interessant que s’apliqués en un futur.”

A tots els joves que són apassionats per la música però que no tenen clar si dedicar-s’hi professionalment per les dificultats que comporta els anima a “escoltar el cor perquè amb il·lusió aconsegueixes els teus èxits”, i assegura que “a mi m’ha funcionat”.